Festival de Sitges 2012. La ruta - Dissabte 6

L'equip d'Insensibles

Gran dia ahir. No només per la presència de Holy Motors, que va provocar un huracà brutal d’opinions per a tots els gustos. Si no perquè vam descobrir una de les nostres preferides de la present edició. Sí, ho diem quan encara queda setmana sencera. Ens va agradar molt Insensibles, i per això la convertim en el plat fort del dia d’avui. Oh, però hi ha més coses imprescindibles en aquest primer dissabte de festival…

Recorregut recomanat

Atenció, que el dia és molt bèstia. Comenceu ben d’hora, a les 08:30 del matí, que fan al Retiro Excision: diuen d’ella que és de les més gore de la present edició… tot i que ho diuen els mateixos que recomanaven American Mary… Tot seguit aneu al Prado, a veure una de les sensacions espanyoles de l’any. A les 11:15 fan Mi loco Erasmus, fals documental que suposa el debut a la direcció de Carlo Padial (autor d’“Erasmus, orgasmus y otros problemas”), i que és una mena de comèdia molt, molt estranya sobre estudiants estrangers a Barcelona. Quan acabi la pel·lícula serà la 1 de la tarda. Aprofiteu per descansar, que després ve la part fort del dia…

A partir de les 16:00 comença un seguit de propostes imprescindibles a l’Auditori, a on us hi haureu de quedar fins a la mitjanit, entrant i sortint de la sala. La primera és Iron Sky, comèdia d’acció i ciència-ficció sobre un exèrcit de nazis a la Lluna. Postmoderna, àcida… i potser un pel irregular, però en tot cas molt i molt recomanable. A les 18:15, la gran aposta de por de l’any, un Maniac que comptarà amb la presentació en viu del seu protagonista, Elijah Wood: es tracta d’un slasher dels de sempre, amb la peculiaritat de ser tot subjectiu, és a dir, com si l'espectador mirés a través dels ulls de l’assassí. Una passada. A les 20:15, la definida com a Lo imposible pero sin dinero segons el seu productor i protagonista, Eli Roth: Aftershock combina amb habil·litat l’estil Hostel amb una catàstrofe real, i amb un estil molt anys 80. Tant que sembla que el Kurt Russell hagi de sortir en qualsevol moment. És una xorradeta, la peli, però molt entretinguda.

Aperitiu de luxe per al plat fort, aquest Insensibles que ens proposa Juan Carlos Medina, i que es treu de la màniga un malson de caràcter fantàstic en plena Guerra Civil: nens que no pateixen, mad doctors i presències gairebé sobrenaturals en una genial mostra, summament ben feta, del que encara es pot fer, dins del gènere, sense sortir de la península. Està tan bé que fins i tot compta amb un Àlex Brendemühl convincent…

Recorregut alternatiu

Si sou apassionats del manga, comenceu el matí amb Blood-C: The Last Dark. La pel·lícula, que forma part de la coneguda saga homònima, es presenta a la secció oficial, i per això es podrà veure a les 10:30 del matí a l’Auditori. La segueix, a les 14:00, Motorway, una d’acció oriental que no té gaire cosa, però sí una virtut fonamental: són 85 minuts de polis i cacos, amb alguna persecució de cotxes prou vistosa. Si no us interessa, teniu a les 13:15 Phantasm, abans de començar la marató a l’Auditori…

Te les vas perdre?

Si et vas perdre John Dies at the End, la podràs veure a les 12:00 al Retiro. La producció, tan intranscendent com entretinguda, tornarà a ser presentada pel Don Coscarelli, mític entre els mítics. Al mateix cinema, a les 21:00 i 23:00 respectivament, tornen a passar l'estimable Compliance i l'absolutament decebedora American Mary. Molt millor optar per la genial Room 237, el documental sobre El resplandor del qual tothom n’està parlant; a les 20:30 al Prado.

I nosaltres què veurem

A nosaltres ens veureu a l’Auditori bona part del dia, començant a les 08:30 amb el primer passi d’Aftershock; després pararem un moment a les 13:15, hora de re-veure al Prado el clàssic Phantasm. Tornarem al cinema gran per no perdre’ns Maniac… i ja veurem si repetim amb Insensibles.