Festival de Sitges 2012. La ruta – Divendres 12

Amman i Cuesta, a la gala d'Invasor d'ahir al vespre

Algunes cosetes del dia anterior: 1) No entenem com és possible que el Daniel Calparsoro sigui rebent tantes facilitats per fer cine. Es gasta molt més que altres autors, sent pitjor que la major part d’ells. Invasor és molt, molt mediocre argumentalment (amb una mena de crítica social francament desencertada), però també ho és a nivells visuals, tot i comptar amb recursos de primer ordre. 2) Si Sinister és l'aposta made in Hollywood de l’any quant a por, hem begut oli. Avorriment de primera i un moment de por com a màxim és el poc bagatge ofensiu que pot oferir la pel·lícula de Scott Derrickson. De fet, el millor moment va ser quan va marxar la llum del cine. 3) Dead Sushi, quina festa. El director de la peli (Noboru Iguchi, boig entre boixos) va demanar que cada cop que algú digués la paraula sushi a la pantalla, cridéssim. I va ser una d’aquelles experiències irrepetibles del festival. La tornen a fer el dissabte. Ja us ho recordarem…

Recorregut recomanat

Avui ens ho podem muntar bé, a ritme de, més o menys, peli sí peli no. A les 10:30 del matí us espera, a l’Auditori, una nova sessió de cinema infantil amb peli d’animació en 3D: es tracta d’Hotel Transilvania, que té molt bona pinta però… ¿tornarà a ser versió doblada al castellà? Recordant el cas Frankenweenie és més que probable.

Si és el cas, teniu un parell d’hores per anar a reclamar. No cal que tornet a entrar a l’Auditori fins a les 14:15, quan toca una de les més esperades: The ABCs of Death, per qui vagi perdut, al tanto: un fotiment de directors de gènere (des de Nacho Vigalondo a Ti West o el propi Iguchi) agafen una lletra de l’abecedari i tenen uns 5 minuts per fer un curt a on algú mori mitjançant qualsevol cosa que comenci amb aquella lletra. No sé, posem l’exemple del Vigalondo: el seu curt es diu A is for Apocalypse; algú haurà de morir via apocalipsi.

Salteu la següent i presenteu-vos una altra vegada a l’Auditori per a Seven Psycopaths, comèdia negra d’acció del director d’Escondidos en Brujas, protagonitzada per Colin Farrell, Woody Harrelson, Christopher Walken, Tom Waits, Sam Rockwell i molts més. L’anterior del director ja era una petita meravella; aquesta, sobre un guionista que no troba inspiració i acaba ficat en un cas de segrest del gos d’un mafiós, hauria de ser igual. Tal com acabeu, torneu a entrar. A les 21:00 posen El bosc, segona aparició d’Àlex Brendemühl al festival, ara com a protagonista d’una pel·lícula a mig camí entre la guerra civil espanyola i la ciència-ficció. Adaptant un relat d’Albert Sánchez Piñol (“Victus”), Óscar Aibar dirigeix la història d’una parella del Matarranya que viu a una Masia amb una porta intergalàctica. Connecta amb un món extraterrestre que serà fonamental per a la seva subsistència quan la guerra s’apropi. Aparentment fallida, segurament xiulada per bona part del públic, s’ha de pensar una mica en fred per a descobrir, en realitat, una preciosa, emotiva i subtil proposta molt més arriscada del que sembla.

Recorregut alternatiu

Comenceu amb El bosc a les 08:30 del matí a l’Auditori. Feu marató matinal quedant-vos a Hotel Transilvania, Seven Psycopaths i The ABCs of Death. D’aquesta manera us queda alliberada la tarda per a poder gaudir de Warrior (17:45 al Prado), drama de lluitadors estil El luchador, amb Tom Hardy, Joel Edgerton i Nick Nolte. Inexplicablement no estrenada als cinemes comercials (inclosa dins el cicle Seven Chances), es tracta d’una pel·lícula ben feta, ben interpretada i ben escrita, amb personatges interessants i una bona dosi d’emoció tipus drama familiar. De les millors que ens porta el festival aquest any.

Te les vas perdre?

Si us vau perdre Sinister i no voleu fer-nos cas, podeu veure-la a les 23:00 a l’Auditori. Potser de nit faci més por… potser serveix per a dormir profundament. Al Retiro fan coses més interessants: a les 13:00 torna Wrong, obligada comèdia surrealista de Quentin Dupieux, a les 21:30 Tower Block, prescindible però entretinguda, i a la 01:15 de la matinada, oju amb la marató: Tulpa, cant d’amor al giallo imprescindible per a amants de Bava, Argento i companyia (i thriller vistós, gore i amb estil per a la resta d’espectadors); Grabbers, aquella dels aliens que només es poden combatre quan vas taja (ja us la vam recomanar fa uns dies!); No One Lives i Lovely Molly, aquesta última, dirigida per Eduardo Sánchez (un dels directors d’El proyecto de la bruja de Blair), sobre cases que fan sorolls inexplicables… No inventa res, però es fa entretinguda i moderadament esgarrifosa.
Finalment, a les 22:45, al Prado, posen per segona i última vegada Pietà…

I nosaltres què veurem

Nosaltres ho farem tot de bon matí a l’Auditori, que avui és dijous, i toca programa a les 20:00. No us havíeu oblidat, oi?