El Condensador de Fluzo, programa 2x05

El Concursador de Fluzo: SSRipley pren avantatge

Doncs una vegada més, ha estat la SSRipley qui s'ha endut el minipunt encertant, pràcticament de seguida, el títol de la peli secreta del nostre concurs setmanal.

Segurament, sentir no sé què d'un tal Mariconetti posava les coses facilotes, no? Efectivament, era Clint Eastwood a El sargento de hierro, obligatòria pel·lícula que, de fet, aprofitem per recomanar, per primera vegada, doblada al castellà! Mítica!

Així les coses, la Syd porta ja quatre puntets, seguida de la elasti amb un. Però encara sou a temps de sumar per arribar al final de temporada amb més punts que la resta. Oju, que si ho feu teniu premi de la parra, animeu-vos!

Tots els podcasts, ja disponibles!

Hola Fluzeros!

Us recordem que podeu escoltar tots els programes que hem fet fins ara, absolutament tots, a Enantena. De fet, ja teniu penjat el d'ahir mateix. Vam parlar de Sitges, vam recomanar dos còmics i un llibre, un concert, i un bon grapat de pelis per veure aquest cap de setmana.

A més, vam analitzar dues sèries, i vam parlar del tema més calent de la setmana: la decisió de Vértice Cine de no estrenar La cabaña en el bosque (The Cabin in the Woods) al cine.

I recordeu que encara podeu participar a El Concursador de Fluzo! Durant el programa es van escoltar dos clips corresponents a una peli. De quina es tracta? Ràpid, digueu el títol abans que donem la solució!

El Condensador de Fluzo, programa 2x04

Noves actualitzacions de El Concursador de Fluzo!

  

D'acord, durant dos dijous hem tirat de programes gravats. Però el concurs, amics i amigues, no ha parat! Si no ho sabeu, recordem: Cada setmana tirem dues pistes relacionades amb una peli, sèrie, llibre, o el que toqui. I la idea és que aneu encertant el títol corresponent. Que l'encerteu? Mini-punt per a vosaltres. Fàcil, no? Doncs al final de la temporada, premi per al guanyador! (De moment, ja tenim un Blu-Ray confirmat per al pack). Ens podeu contestar per twitter, facebook, deixant un comentari per aquí, enviant-nos un mail, trucant a la ràdio en directe, posant la resposta al xat... el que vulgueu!

Les respostes corresponents als programes 2 i 3 eren, oh yeah, Reservoir Dogs i Treme. I totes dues les va encertar només una persona, la SSRipley! D'aquesta manera, la classificació per ara es conforma de la següent forma:

SSRipley - 3 mini-punts

elastigirl - 1 mini-punt

I la resta, que no participeu? Ànims, que el premi serà de traca. Encara no el tenim decidit, però si sabeu que parlem de còmics, llibres, cine, teatre, música i sèries, és d'esperar que tiri d'aquestes cosetes, no? Us esperem aquest dijous amb un nou títol a descobrir!

...I recordeu que teniu tots, tots el programes, a l'enllaç de Enantena!

Festival de Sitges 2012. La ruta – Dissabte 13

Alice Lowe, protagonista de Sightseers

Això s’acaba. De fet, nosaltres aprofitem el diumenge de les maratons finals per fer les maletes, i per tant, avui és el nostre últim dia de Sitges. Alegria, hi hem arribat vius! Tot i que avui encara queda molt per fer. Ens arriba la darrera gran pel·lícula del festival, i les sessions sorpresa, ja descobertes i confirmades com a visites imprescindibles al cine. De tota manera, podem fer un resum general d’una edició plena de llums i ombres.

Pràcticament cap de les propostes comercials importants ens ha semblat que arribés al que s’esperava d’elles (Invador, El cuerpo, Sinister i, fins i tot, Lo imposible), i les que ja hi comptàvem com a imprescindibles no han decebut. Ens referim a Holy Motors, a Cosmopolis o a El alucinante mundo de Norman. Hem tingut sorpreses agradables en forma del retorn de Tim Burton amb Frankenweenie (tot i el doblatge…), Wrong, o la collida de The Cabin in the Woods. I alguna especialment desagradable: encara intentem oblidar Excision o American Mary… De tot això en parlarem al següent programa, el dijous vinent. Mentrestant, això continua…

Recorregut recomanat

Dia intents, 100% destinat a l’Auditori. A les 9:15 intenteu agafar entrades per Looper, la nova pel·lícula de Rian Johnson amb Bruce Willis, Joseph Gordon-Levitt i Emily Blunt, que semblaria una barreja entre Terminator i els contes de Philip K. Dick, amb un punt de cinema negre. La tornen a fer a les 19:30, amb la gala de clausura, però no creiem que pugueu entrar… Si teniu ganes de festa, entreu després (11:30) a The Thieves, una mena d’Ocean’s Eleven oriental molt vistosa i plena d’acció (tot i que un pèl llarga).

Amb el asiatic mode: On, a les 14:30 torna Takashi Kitano amb Outrage Beyond, continuació de la brillantOutrage, i promesa d’una nova entrega de màfies yakuza i violència. Bon detall per l’últim dia, com ho és també la programació de Beasts of the Southern Wild, sensació a Sundance i a Cannes, i que ja és l’sleeper de l’any. Es tracta del drama del Katrina, des del punt de vista d’una nena molt jove i amb una gran imaginació.

Si no teniu entrada per la gala de clausura, aprofiteu per sopar, que després es projecta la primera de les pel·lícules sorpresa: es tracta d’Spring Breakers, a on l’imprevisible Harmony Korine agafa la seva dona i tres exnenes Disney per ficar-les en una trama d’excessos i drogues, bikinis fluorescents i un James Franco ideal com a traficant i putero. Hem vist només els tràilers i ja estem desitjant veure-la… La resta de sorpreses les tenim a la Marató sorpresa final, que començarà amb Paranormal Activity 4 (fins ara la sèrie ha anat de menys a més… però quant aguantarà el xiclet?) i continua amb End of Watch, una mena de fals documental sobre la policia nord-americana, protagonitzat per Jake Gyllenhaal I Michael Peña. Acaba emb The Bay, que no està malament com a final de festa si no l’heu vista abans.

Recorregut alternatiu

Si sou antisistema, dediqueu la tarda al Prado: a les 18:45 projecten Keyhole, una autèntica meravella en rigorós blanc I negre del nostre adorat Guy Maddin, i seguiu després amb Post Tenebras Lux (20:45), d’un altre a tenir en compte: Carlos Reygadas. Si teniu ganes de final de festa, aneu a sopar i torneu a veure, a la 01:15 de la matinada, la marató zombi amb Cockneys vs. Zombis, Zombie Ass: Toilet of the Dead i Outpost: Black Sun. Nosaltres no us ho recomanem, per l’últim dia és l’últim dia.

Te les vas perdre?

Encara sou a temps de tornar a veure la molt mediocre A Fantastic Fear of Everything, a les 09:15 al Retiro, i la molt més interessant cinta d’animació Wolf Children, a les 13:15.

A la nit, al mateix cinema, fan una macro-marató d’escàndol: a les 22:45 reposen The ABCs of Death, i a la 01:15 aquell pack de pelis japoneses amb Dead Sushi, Sadako 3D i Gyo. Com a mínim, veieu la primera seguint les instruccions del director; aquesta, a un cine com el Retiro, pot ser brutal.
En canvi, a les 23:00 al Prado podeu veure Vous n’avez encore rien vu, d’Alain Resnais. Ja us vam dir que era de les imprescindibles…

I nosaltres què veurem

Nosaltres ens presentarem a primera hora a l’Auditori amb ganes de Looper, veurem la nova de Kitano, i EVIDENTMENT, ens quedarem a les sessions sorpresa. Qui s’apunta a la bogeria de Korine?

Festival de Sitges 2012. La ruta – Divendres 12

Amman i Cuesta, a la gala d'Invasor d'ahir al vespre

Algunes cosetes del dia anterior: 1) No entenem com és possible que el Daniel Calparsoro sigui rebent tantes facilitats per fer cine. Es gasta molt més que altres autors, sent pitjor que la major part d’ells. Invasor és molt, molt mediocre argumentalment (amb una mena de crítica social francament desencertada), però també ho és a nivells visuals, tot i comptar amb recursos de primer ordre. 2) Si Sinister és l'aposta made in Hollywood de l’any quant a por, hem begut oli. Avorriment de primera i un moment de por com a màxim és el poc bagatge ofensiu que pot oferir la pel·lícula de Scott Derrickson. De fet, el millor moment va ser quan va marxar la llum del cine. 3) Dead Sushi, quina festa. El director de la peli (Noboru Iguchi, boig entre boixos) va demanar que cada cop que algú digués la paraula sushi a la pantalla, cridéssim. I va ser una d’aquelles experiències irrepetibles del festival. La tornen a fer el dissabte. Ja us ho recordarem…

Recorregut recomanat

Avui ens ho podem muntar bé, a ritme de, més o menys, peli sí peli no. A les 10:30 del matí us espera, a l’Auditori, una nova sessió de cinema infantil amb peli d’animació en 3D: es tracta d’Hotel Transilvania, que té molt bona pinta però… ¿tornarà a ser versió doblada al castellà? Recordant el cas Frankenweenie és més que probable.

Si és el cas, teniu un parell d’hores per anar a reclamar. No cal que tornet a entrar a l’Auditori fins a les 14:15, quan toca una de les més esperades: The ABCs of Death, per qui vagi perdut, al tanto: un fotiment de directors de gènere (des de Nacho Vigalondo a Ti West o el propi Iguchi) agafen una lletra de l’abecedari i tenen uns 5 minuts per fer un curt a on algú mori mitjançant qualsevol cosa que comenci amb aquella lletra. No sé, posem l’exemple del Vigalondo: el seu curt es diu A is for Apocalypse; algú haurà de morir via apocalipsi.

Salteu la següent i presenteu-vos una altra vegada a l’Auditori per a Seven Psycopaths, comèdia negra d’acció del director d’Escondidos en Brujas, protagonitzada per Colin Farrell, Woody Harrelson, Christopher Walken, Tom Waits, Sam Rockwell i molts més. L’anterior del director ja era una petita meravella; aquesta, sobre un guionista que no troba inspiració i acaba ficat en un cas de segrest del gos d’un mafiós, hauria de ser igual. Tal com acabeu, torneu a entrar. A les 21:00 posen El bosc, segona aparició d’Àlex Brendemühl al festival, ara com a protagonista d’una pel·lícula a mig camí entre la guerra civil espanyola i la ciència-ficció. Adaptant un relat d’Albert Sánchez Piñol (“Victus”), Óscar Aibar dirigeix la història d’una parella del Matarranya que viu a una Masia amb una porta intergalàctica. Connecta amb un món extraterrestre que serà fonamental per a la seva subsistència quan la guerra s’apropi. Aparentment fallida, segurament xiulada per bona part del públic, s’ha de pensar una mica en fred per a descobrir, en realitat, una preciosa, emotiva i subtil proposta molt més arriscada del que sembla.

Recorregut alternatiu

Comenceu amb El bosc a les 08:30 del matí a l’Auditori. Feu marató matinal quedant-vos a Hotel Transilvania, Seven Psycopaths i The ABCs of Death. D’aquesta manera us queda alliberada la tarda per a poder gaudir de Warrior (17:45 al Prado), drama de lluitadors estil El luchador, amb Tom Hardy, Joel Edgerton i Nick Nolte. Inexplicablement no estrenada als cinemes comercials (inclosa dins el cicle Seven Chances), es tracta d’una pel·lícula ben feta, ben interpretada i ben escrita, amb personatges interessants i una bona dosi d’emoció tipus drama familiar. De les millors que ens porta el festival aquest any.

Te les vas perdre?

Si us vau perdre Sinister i no voleu fer-nos cas, podeu veure-la a les 23:00 a l’Auditori. Potser de nit faci més por… potser serveix per a dormir profundament. Al Retiro fan coses més interessants: a les 13:00 torna Wrong, obligada comèdia surrealista de Quentin Dupieux, a les 21:30 Tower Block, prescindible però entretinguda, i a la 01:15 de la matinada, oju amb la marató: Tulpa, cant d’amor al giallo imprescindible per a amants de Bava, Argento i companyia (i thriller vistós, gore i amb estil per a la resta d’espectadors); Grabbers, aquella dels aliens que només es poden combatre quan vas taja (ja us la vam recomanar fa uns dies!); No One Lives i Lovely Molly, aquesta última, dirigida per Eduardo Sánchez (un dels directors d’El proyecto de la bruja de Blair), sobre cases que fan sorolls inexplicables… No inventa res, però es fa entretinguda i moderadament esgarrifosa.
Finalment, a les 22:45, al Prado, posen per segona i última vegada Pietà…

I nosaltres què veurem

Nosaltres ho farem tot de bon matí a l’Auditori, que avui és dijous, i toca programa a les 20:00. No us havíeu oblidat, oi?

El Condensador de Fluzo, programa 2x03

Festival de Sitges 2012. La ruta – Dijous 11

Nicolás López i Eli Roth, de guasa a la presentació d'Aftershock

Quina decepció, ahir, veure Frankenweenie en castellà. Un festival internacional, una estrena de primer ordre… i per qüestions que se’ns escapen, tots els crítics internacionals van haver de sortir de la sala. Una llàstima. Per sort, la peli sí va recuperar el millor Tim Burton, últimament perdut entre molta mediocritat Disney. I entre ella, la grandiosa flipada que va suposar Wrong, i les incomoditats que va provocar l’Antiviral de Cronenberg Jr., vam sortir prou contents de l’Auditori. Oh, i el nostre adorat Resnais què tal? Doncs genial, com sempre… A veure si amb una mica de sort acaben estrenant la seva peli, Vous n’avez encoré rien vu de manera comercial…

Recorregut recomanat

Seguim analitzant les propostes del programa. Avui, per exemple, comenceu a les 11:00 a l’Auditori amb una estrena de primera: Sinister no només és una de por, és que a més compta amb director i actors de primera: Scott Derrickson, responsable de la molt interessant El exorcismo de Emily Rose (i de la molt decebedora Ultimátum a la Tierra) torna al gènere amb una de fantasmes pura, protagonitzada per Ethan Hawke. Promet tensió i sustos a nivells del remake de The Ring. Quedeu-vos tot seguit a l’Auditori. A les 13:15 fan una d’animació, Wolf Children, del responsable de Summer Wars. Història d’una família d’homes llop, tota tendresa i emoció de la mà d’un clar aspirant a Miyazaki.

A les 15:30, també a l’Auditori, el Simon Pegg protagonitza una comèdia de por anomenada A Fantastic Fear of Everything. Que el protagonista de Zombies Party torni a riure’s del gènere sempre és d’agrair, i segur que molts de vosaltres sortiu encantats del cine. Però us avisem: nosaltres ens vam quedar molt freds amb ella. Ja ens direu a la sortida. De fet, teniu temps: fins a les 22:15 no comença Invasor, peli d’acció espanyola dirigida per Daniel Calparsoro, produïda per l’equip de Celda 211 i protagonitzada per Alberto Ammann, Inma Cuesta, Antonio de la Torre i Karra Elejalde. Gala inclosa.

No sabem com tindreu el cos, però si us queden forces, torneu a entrar a l’Auditori. A la 01:00 fan una marató anomenada Japan Madness que comença amb Dead Sushi, continua amb l’última entrega de The Ring (es diu Sadako 3D) i acaba amb Gyo, una d’anime amb peixos que caminen (i maten) que no és cap obra mestra, però no deixa de ser un divertiment molt gore i molt curtet.

Recorregut alternatiu

El recorregut alternatiu que us podem proposar passa per plantificar-vos a les 09:00 del matí al Prado, a on posen Pietà, de Kim Ki-duk. El problema és que ni pinta a peli de Sitges, ni creiem que sigui una bona idea projectar-la tan d’hora. Ho deixem a les vostres mans. A nosaltres la pel·lícula ens va agradar, però queda ben lluny de les grans de la filmografia del director. Avisats quedeu.

Te les vas perdre?

Avui a les 20:00, a l’Auditori, tornen a posar The Tall Man, la normaleta proposta nord-americana de Pascal Laugier. Abans, a les 19:45 al Retiro, segona i última projecció de Berberian Sound Studio, pel·lícula molt estranya, hermètica, i potser excessiva en els seus darrers vint minuts, però alhora arriscada, intensa i sorprenent. A nosaltres ens va encantar, considerem que és una carta d’amor a un determinat tipus de cinema, molt personal i diferent de qualsevol altra proposta de la present edició. Ens va deixar molt descol·locats i això, per als membres del Fluzo, és gloria.

I nosaltres què veurem

Si ens voleu veure a primera hora del matí, ens trobareu al Retiro. A les 08:45 posen un giallo pur, com els d’abans, a càrrec de Federico Zampaglione. Després, seguirem la ruta que us proposàvem...

Festival de Sitges 2012. La ruta – Dimecres 10

Un membre de l'equip d'Animals, de ressaca

Els ritmes de Sitges comencen a passar-nos factura. Quatre, cinc, o sis pelis al dia fan que avui dimecres, ja superada la meitat del festival, les forces comencin a fer figa. I tot i així no podem parar. Avui és el dia gros amb propostes de por, d’autor i d’animació que apunten a imprescindibles. Nova marató en 3… 2… 1…

Recorregut recomanat

A les 10:30 del matí toca començar amb The Tall Man a l’Auditori. Tot i ser una gran decepció en forma de vulgar peli de por, a) no deixa de ser una peli de por (la tercera en el que portem de festival?) i b) el seu director és Pascal Laugier, responsable de Martyrs. Toca rebaixar expectatives, però al cap i a la fi, el producte és digne i la seva protagonista, Jessica Biel, no ho fa del tot malament. Seguiu a les 12:30 amb Grabbers, història d’un poble irlandès a on van a parar bitxos espacials amb ganes de gresca. Oh, però es poden combatre, amb alcohol. Divertidíssima, curteta, i sense cap mena d’ambició extra. Pareu per dinar amb calma i a l’hora de la migdiada, 16:45, torneu a l’Auditori per veure ara Wrong, un nou experiment del responsable de Rubber (més coneguda com la peli de la roda assassina), que sembla igualment surrealista.

Més endavant, a les 21:30, es projectarà a l’Auditori també Frenkenweenie, retorn de Tim Burton a l'animació via stop-motion, convertint en llargmetratge un dels seus primers curts com a director. Entreteniment per a tota la família, que esperem que ens retorni la millor versió del director de Beetlejuice…

Acabeu amb una divertida comèdia d’amor a les 23:15 a l’Auditori. És broma, en realitat parlem d’Antiviral, debut del fill de David Cronenberg, sobre gent que trafica amb malalties de famosos. Té pinta d’esgarrifar a més d’un espectador, i a convertir-se en una de les importants del festival…

Recorregut alternatiu

Podeu començar amb Antiviral a les 08:15 del matí (a l’Auditori), per anar després cap al Prado. A les 11:00 hi trobareu Vous n’avez encoré rien vu, i ens hi trobareu a nosaltres, com bojos davant la possibilitat de veure un nou treball d’Alain Resnais. No us perdeu Wrong a les 16:45 a l’Auditori però després, si no us ve de gust acabar amb dibuixos animats el dia, apropeu-vos una vegada més al Prado. A les 21:00 fan Rebelle, drama sobre una nena sud-africana que es segrestada per convertir-se en soldat d’un grup de guerrillers…

Te les vas perdre?

A les 10:45, al Retiro, podeu recuperar l'estimulant The Wall, i a les 23:15 Drácula 3D. En canvi, al Prado, a les 23:00, fan Sound of My Voice.

I nosaltres què veurem

Nosaltres veurem Tower Block a les 09:00 al Retiro, de la que no en tenim ni idea, però mola el seu argument (un francotirador carregant-se els habitants d’un bloc de pisos abans de ser enderrocat). Després anirem al Prado a veure Resnais, i ja anar desfilant cap a l’Auditori…

Festival de Sitges 2012. La ruta - Dimarts 9

Les actrius de The Lords of Salem, ahir

Ahir gairebé ens traiem els ulls els uns als altres: alguns membres del Fluzo van quedar més que satisfets amb The Lords of Salem, però d’altres la van odiar. I el mateix ens va passar amb Animals. Què en penseu d’elles? Mentre ens ho aneu dient, això continua. Sightseers va ser d’aquelles que podrien ser recordades? Segurament, però al ritme del festival és impossible. Sisè dia de festival, i nova quantitat infinita de pelis. A veure com ens ho muntem…

Recorregut recomanat

Comenceu ben d’hora i amb una proposta que segurament us cabregi més que res: a les 09:15, al Prado, fan Sound of My Voice, segon any consecutiu amb la Brit Marling al festival (bé, ella no vindrà, però sí les seves pelis), ara reconvertida en líder d’una banda de fanàtics religiosos. A nosaltres ens va deixar molt mal cos, i per tant, la recomanem amb ganes. Però és molt seva, hermètica i, si no vols formar part del joc, insofrible. Avisats quedeu, accepteu el repte? Preneu-vos la resta del dia lliure fins a les 16:45. A aquella hora, a l’Auditori, fan Berberian Sound Studio, la història d’un creador d’efectes de so de les pelis de por de fa un parell de dècades, protagonitzada per Toby Jones. Se’n diuen meravelles.

Quede-us a veure Chained (18:45, també a l’Auditori), que és la nova de la Jennifer Lynch i que tot i ser molt més decebedora del que ens imaginàvem, continua sent estimulant pels amants del gènere: això va de gent segrestada i torturada, i es presenta amb un estil cru, violent i claustrofòbic… Sortiu i entreu, que a les 21:00 posen Cosmopolis, de David Cronenberg. La pel·lícula, adaptació de l’obra homònima de Don DeLillo, va d’un noi molt ric (Robert Pattinson) que es puja a una limusina. Fin. Segurament us enfadeu amb nosaltres, però ens va encantar quan la vam veure, i no descartem repetir tot i el seu ritme infinitament lent. Cronenberg rere la càmera, per cert, meravellós com sempre.

Superat el cop, una més. Dario Argento torna en cos i ànima, i amb peli, al festival. Presenta Drácula 3D a les 23:15, producció amb col·laboració espanyola (Enrque Cerezo també hi serà al festival) que té una pinta xunguíssima. Tant, que ens morim de ganes de veure-la.

Recorregut alternatiu

Podeu començar de bon matí amb Chained i Cosmopolis (08:15 i 10:15 a l’Auditori, respectivament), i enllaçar amb The Wall, proposta alemanya sobre una dona que de cop i volta es veu tota sola atrapada en una caseta a la muntanya, rodejada, sembla, per una cúpula transparent. És molt contemplativa, plena de silencis i de plans molt llargs, però alhora arriscada i francament ben feta, convidant de pas a pensar una mica. Després canvieu d’aires, aneu al Prado per veure (14:30) Acción mutante, mítica peli de l’Álex de la Iglesia, per tornar l’Auditori fins que el cos aguanti: veien Berberian Sound Studio sí o sí, aneu a sopar, i torneu pel Dario Argento, no li feu un malfet al mestre del giallo….

Te les vas perdre?

Al Retiro, a les 09:00, tornen a posar Headshot, i just després, a les 11:15, la controvertida obra de Forés, Animals. Al acabar no cal sortir del cine. Comença Safety Not Guaranteed a les 13:00. Més tard podeu recuperar The Lords of Salem (21:15) i The Pact (23:15). En canvi, al Prado reposen Camille Redouble a les 20:30.

I nosaltres què veurem

A nosaltres ens trobareu, a partir de les 14:45, a l’Auditori, a veure què tal Juego de niños, per seguir amb Berberian… i Drácula 3D, evidentment.

Festival de Sitges 2012. La ruta - Dilluns 8

Bayona i Holland, presentant Lo imposible

Toca fer un mínim de recorregut crític, que ahir el dia va presentar alguns dels propers pelotazos cinematogràfics. Lo imposible va ser la gran protagonista, i en general va caure d’allò més bé. Busca emocionar i emociona, mitjançant una qualitat tècnica insuperable, i un Bayona que sap perfectament el que fa. Problema: li falla un guió massa senzill, abusiu amb els clichès i amb pocs moments realment potents a escala emocional. Per la seva banda, El alucinante mundo de Norman va confirmar el que crèiem: és una de les grans d’animació de l’any, combinació ideal de cinema infantil, d’aventures, de por, i de referents que només els no-tan-menuts sabran reconèixer. I la tercera gran, aquella relació entre Frank i el robot… doncs… bé, correcta, però absolutament prescindible. Ara sí, seguim amb la programació d’avui, que el ritme no baixa.

Recorregut recomanat

Si aneu com desesperats buscant una peli de por perquè al cap i a la fi Sitges és un festival de por, us haureu de llevar ben d’hora per provar sort amb The Pact (09:15 al Retiro). Es tracta d’una producció molt petitona, que de vegades acusa precisament aquesta absència de millors mitjans, però que tracta d’una història de fantasmes i té algun moment que realment pot posar els pèls de punta. En altres circumstàncies no li faríem gaire cas, però tal com està el festival en l'àmbit de terror, l’haurem de marcar com a destacada del gènere.

Aneu xino-xano cap a l’Auditori, pareu a menjar abans, busqueu famosos… teniu temps fins les 14:30, que és quan comença una proposta atípica: Safety Not Guaranteed és una comèdia 100%, millor, 1000% indie (protagonitzen Mark Duplass i Aubrey Plaza!)… però va de màquines que viatgen en el temps. Emotiva i positiva, d’aquelles que el que volen (i aconsegueixen) posar un somriure a la cara de l’espectador. Feu una pausa, salteu Headshot, que està bé però a les 16:30 és de suïcidi col·lectiu, i entreu a les 18:45 (sense moure-us de l’Auditori) a Animals, proposta catalana rodada a la UAB, protagonitzada pel Martin Freeman i dirigida per Marçal Forés. Animals pot agradar i irritar a parts iguals, però el que està clar és que es tracta d’una de les més arriscades i personals de l’any.

Atenció, plat fort: a les 21:00, tal com sortiu torneu a entrar que fan Sightseers, una comèdia esbojarrada de dos turistes britànics que, com que s’avorreixen, van matant a qui és troben pel camí. Genial. I més genialitats (o no). En acabar aquesta comença (23:00) The Lords of Salem, l’última producció de Rob Zombie, de la que diuen que és una barreja entre David Lynch, Roman Polanski, i un videoclip de rock… amb bruixes i malediccions de tota mena. S’hi haurà de provar, no?

Recorregut alternatiu

Després de The Pact, en comptes de fer una pausa podeu apropar-vos al Prado. A les 12:00 es projecta Camille Redouble, una comèdia francesa amb universos alternatius que va rebre una molt bona collida a Cannes. No sabem si arribareu a l’Auditori, per tant, quedeu-vos al mateix cine, el Prado, per tornar a veure Memento recordant, així, la millor versió de Christopher Nolan. Després, si correu podeu arribar a Headshot (Auditori, 16:30), que tot i des-recomanar-la abans, no deixa de ser un thriller prou interessant, molt sobri i tirant a violent, sobre un home amb una bala al cap que li fa veure el món al revés. Curiosa. Enganxeu-vos sí o sí a Sigthseers després.

Te les vas perdre?

Una de les millors opcions d’aquesta edició: entreu al Retiro a les 21:00 per veure al cine més mític del festival The Cabin in the Woods. Ni ens atrevim a pensar en la reacció del públic, pot ser una festa de les grosses, que pot continuar, al mateix cinema, amb Citadel (A les 23:00).

I nosaltres què veurem

Nosaltres veurem The Lords of Salem a les 10:15 del matí a l’Auditori, I a partir d’aquí farem dia complet sense moure’ns del cine. Si ens voleu portar un refresquillu, o un ibuprofeno, sereu benvinguts.

Festival de Sitges 2012. La ruta - Diumenge 7

Maniac ens va portar l'Elijah Wood a Sitges

Dia fort al festival. Potser el moment més important de l’any. Avui toca Lo imposible. Que es pari el món. Ni el partit de futbol (avui hi ha clàssic!) pot evitar que Sitges s’enfonsi amb la nova proposta de J.A. Bayona. Voleu saber la millor part? Només és una de les tres grans, GRANS pel·lícules que veurem avui…

Recorregut recomanat

Ens ho prenem amb calma. Si ens esteu llegint de bon matí, torneu al llit i no sortiu fins les 12:45. Atenció: a l’Auditori passen una versió restaurada d’E.T. El extraterrestre. Ha de ser espectacular tornar-la a veure en aquestes condicions. Quan s’acabi, sortiu de la sala i torneu a entrar. Recordeu una nena anomenada Coraline, que patia mil històries amb fantasmes pel mig? Doncs el mateix equip, Laika, presenta ara El alucinante mundo de Norman. Animació via stop-motion, nou conte entre infantil i terrorífic, i la total garantia que serà una gran peli. La fan a les 15:45. I dues hores després, la cinta de gènere definitiva. A les 17:45 es podrà veure The Cabin in the Woods, delirant re-invenció del mite de la cabanya maleïda, escrita per tot un Joss Whedon i protagonitzada per Chris Hemsworth i Richard Jenkins entre d’altres. Aparentment és una de por clàssica. A l'hora de la veritat, es tracta d’una de les sorpreses més inesperades, un deliri per a amants del gènere, absolutament imprescindible. La nostra favorita, amb molta diferència.

I una vegada més, sortiu i entreu de l’Auditori, que a les 20:00 en fan una familiar, a mig camí entre el sci-fi i l’indie: Robot & Frank compta amb actors de primer ordre (Frank Langella, Liv Tyler…) per narrar una història sobre un home vell que reb un robot per a ajudar-lo a casa. Al principi no es porten gaire bé, però quan descobreixen una passió en comú, comencen a apropar-se… llàstima que el seu hobby sigui el robatori.

Imaginem que d’aquesta se sortirà alegre. Ànim perfecte per a fer l'última entrada del dia a l’Auditori: ara sí que sí, toca veure Lo imposible por todo lo alto, amb el Bayona i un dels actors presentant la que aspira a ser l’èxit més gran del cinema castellà. Ja ho sabeu: això va sobre el tsunami de Tailàndia… tocarà treure el mocador.

Recorregut alternatiu

Si no us motiva la programació de l’Auditori, podeu llevar-vos ben d’hora per anar, a les 08:45, al Retiro a veure Citadel, producció independent d’un noi que viu sol i sembla que algú l’estigui assetjant, fet que el fa tornar boig progressivament. A nosaltres no ens va agradar gaire, però hi ha molta gent entusiasmada amb ella. Feu un cafè amb calma, i torneu al mateix cine a fer costat la pel·lícula més maltractada de l’any. Pinta molt bé, la producció animada espanyola O apóstolo, però fer-la coincidir amb Norman és un crim. A continuació, sempre al Retiro, fan Ace Attorney (16:30), que és l’adaptació d’un videojoc segons Takashi Miike. Cal dir alguna cosa del geni de 13 asesinos? Si seguiu sense voler passar per l’Auditori, podeu acabar el dia aquí, i veure el futbol.

Te les vas perdre?

Si et vas perdre Iron Sky, Maniac (recordem: l’Elijah Wood volta pel festival) o Aftershock, les pots recuperar al Retiro, a les 12:45, 21:30 i 23:15 respectivament. A la 01:00 fan, al mateix cine, una marató amb Excision, però es tan dolenta, que us la podeu estalviar… Prometem no fiar-nos mai més del de la cúpula de Sitges.

I nosaltres què veurem

A nosaltres ens trobareu a l’Auditori ben d’hora, veient Robot & Frank i Lo imposible des de los 08:30 del matí. Si ens queden forces, veurem l’aliè més entranyable de Spielberg, si no, fem pausa i tornem per veure (enèsima vegada) The Cabin in the Woods.

Festival de Sitges 2012. La ruta - Dissabte 6

L'equip d'Insensibles

Gran dia ahir. No només per la presència de Holy Motors, que va provocar un huracà brutal d’opinions per a tots els gustos. Si no perquè vam descobrir una de les nostres preferides de la present edició. Sí, ho diem quan encara queda setmana sencera. Ens va agradar molt Insensibles, i per això la convertim en el plat fort del dia d’avui. Oh, però hi ha més coses imprescindibles en aquest primer dissabte de festival…

Recorregut recomanat

Atenció, que el dia és molt bèstia. Comenceu ben d’hora, a les 08:30 del matí, que fan al Retiro Excision: diuen d’ella que és de les més gore de la present edició… tot i que ho diuen els mateixos que recomanaven American Mary… Tot seguit aneu al Prado, a veure una de les sensacions espanyoles de l’any. A les 11:15 fan Mi loco Erasmus, fals documental que suposa el debut a la direcció de Carlo Padial (autor d’“Erasmus, orgasmus y otros problemas”), i que és una mena de comèdia molt, molt estranya sobre estudiants estrangers a Barcelona. Quan acabi la pel·lícula serà la 1 de la tarda. Aprofiteu per descansar, que després ve la part fort del dia…

A partir de les 16:00 comença un seguit de propostes imprescindibles a l’Auditori, a on us hi haureu de quedar fins a la mitjanit, entrant i sortint de la sala. La primera és Iron Sky, comèdia d’acció i ciència-ficció sobre un exèrcit de nazis a la Lluna. Postmoderna, àcida… i potser un pel irregular, però en tot cas molt i molt recomanable. A les 18:15, la gran aposta de por de l’any, un Maniac que comptarà amb la presentació en viu del seu protagonista, Elijah Wood: es tracta d’un slasher dels de sempre, amb la peculiaritat de ser tot subjectiu, és a dir, com si l'espectador mirés a través dels ulls de l’assassí. Una passada. A les 20:15, la definida com a Lo imposible pero sin dinero segons el seu productor i protagonista, Eli Roth: Aftershock combina amb habil·litat l’estil Hostel amb una catàstrofe real, i amb un estil molt anys 80. Tant que sembla que el Kurt Russell hagi de sortir en qualsevol moment. És una xorradeta, la peli, però molt entretinguda.

Aperitiu de luxe per al plat fort, aquest Insensibles que ens proposa Juan Carlos Medina, i que es treu de la màniga un malson de caràcter fantàstic en plena Guerra Civil: nens que no pateixen, mad doctors i presències gairebé sobrenaturals en una genial mostra, summament ben feta, del que encara es pot fer, dins del gènere, sense sortir de la península. Està tan bé que fins i tot compta amb un Àlex Brendemühl convincent…

Recorregut alternatiu

Si sou apassionats del manga, comenceu el matí amb Blood-C: The Last Dark. La pel·lícula, que forma part de la coneguda saga homònima, es presenta a la secció oficial, i per això es podrà veure a les 10:30 del matí a l’Auditori. La segueix, a les 14:00, Motorway, una d’acció oriental que no té gaire cosa, però sí una virtut fonamental: són 85 minuts de polis i cacos, amb alguna persecució de cotxes prou vistosa. Si no us interessa, teniu a les 13:15 Phantasm, abans de començar la marató a l’Auditori…

Te les vas perdre?

Si et vas perdre John Dies at the End, la podràs veure a les 12:00 al Retiro. La producció, tan intranscendent com entretinguda, tornarà a ser presentada pel Don Coscarelli, mític entre els mítics. Al mateix cinema, a les 21:00 i 23:00 respectivament, tornen a passar l'estimable Compliance i l'absolutament decebedora American Mary. Molt millor optar per la genial Room 237, el documental sobre El resplandor del qual tothom n’està parlant; a les 20:30 al Prado.

I nosaltres què veurem

A nosaltres ens veureu a l’Auditori bona part del dia, començant a les 08:30 amb el primer passi d’Aftershock; després pararem un moment a les 13:15, hora de re-veure al Prado el clàssic Phantasm. Tornarem al cinema gran per no perdre’ns Maniac… i ja veurem si repetim amb Insensibles.

Festival de Sitges 2012. La ruta - Divendres 5

Presentació de El cuerpo

Segon dia de festival, I ja ens hem endut les primeres sorpreses I les primeres decepcions. El cuerpo ens va deixar molt, massa freds, i considerem que American Mary és un dels grans bluf de la present edició. Horrible. Per sort, no ens va fallar Ruiz amb La noche de enfrente, i vam confirmar el que us dèiem: ja s’està parlant molt, i molt bé, de Room 237. Però tot això ja és aigua passada; va passar ahir, i ja se sap que el ritme del festival no permet mirar enrere. Què fem avui?

Recorregut recomanat

Hi ha molta cosa de bon matí, però les podem recuperar a horaris més normals altres dies. De moment, avui comenceu amb Compliance a les 15:30 a l’Auditori. Es tracta d’un thriller que tot i no descobrir res de nou, amaga sorpreses d’aquelles de plantejar-se què està passant realment amb aquest robatori frustrat, i per tant, l’entreteniment està més que assegurat. I a més protagonitza Dreama Walker, què més voleu?

Quan s’acabi la peli, quedeu-vos a l’Auditori, que arriba a les 17:30 el primer dels grans plats forts de gènere de l’any: Don Coscarelli himself presentarà en viu i en directe John Dies at the End, una bogeria de la qual se’n diuen meravelles: ciència-ficció, por, efectes especials, gore, fantasia… promet, promet. Recomanem, després, una pausa. Això acabarà més o menys a les 19:30.

Aprofiteu per sopar, despejeu-vos, i recarregueu piles per a la següent sessió, a les 22:30 també a l’Auditori. Es projecta Holy Motors, la gran, grandíssima darrere peli de Leos Carax a tenir en consideració de cara a les votacions als premis del final del festival. És brutal, i és d’aquelles que necessiten reflexions posteriors i debats a dojo. No us la perdeu.

Recorregut alternatiu

Comenceu ben d’hora: a les 09:00 posen al Retiro Branded, que pel que sabem, es tracta d’una mena de rebel·lió de les marques. O al contrari, som nosaltres qui ens rebel·lem contra elles, però el cas és que de cop i volta la humanitat s’enfronta a bitxos amb formes tan reconegudes com les finestretes de Windows o una llauna de Coca-Cola gegant… Ideal per sortir a esmorzar a l’Starbucks.

De fet, podeu fer una pausa per prendre algo, i a les 13:45 reprendre el ritme amb un clàssic: al Prado reposen Reservoir Dogs, la primera obra mestra de Quentin Tarantino que sempre que es pugui, s’ha de tornar a veure. Acabada la peli, feu una pausa abans de re-enganxar-vos a les grans de l’Auditori que us recomanàvem al primer recorregut.

Te les vas perdre?

Si et vas perdre alguna de les nostres recomanacions d’ahir, tens una nova oportunitat per veure-les: a l’Auditori, a les 19:45, tornen a posar Nameless Gangster, i a la 1:00 canvien l’ordre, però mantenen les pelis de la Found Footage Marató: V/H/S, Area 407 i The Bay. D’altra banda, les 20:30 són excel·lents per veure, en solitari, Doomsday Book al Retiro…

I nosaltres què veurem

Nosaltres començarem d’hora. A les 08:30 ens volem plantificar a l’Auditori per veure Insensibles, per després enllaçar amb Holy Motors al passi matiner de les 10:45 (sí, ja la vam veure, però repetirem). Marxarem cap al Retiro després, a veure’n una d’animació (Le magasin des suicides, de Patrice Leconte), i després aprofitarem per preparar guions, critiques i programes de la setmana vinent. Ara bé, si algú ens vol convidar a berenar, ho deixem tot ;)

El Condensador de Fluzo, programa 2x02

;

Festival de Sitges 2012. La ruta - Dijous 4

 

Fluzeros i fluzeres, això ja comença! Sitges, la mare de tots els festivals, obre les seves portes avui mateix, d’aquí no res comencen els habituals dotze dies de maratonianes sessions de cinema de gènere (i no tant), i des de El Condensador de Fluzo volem que no us perdeu res. Evidentment, dedicarem els propers programes radiofònics al festival (no us perdeu el d’aquesta mateixa tarda!) però a més, des del blog us proposarem cada dia un programa personalitzat amb les pelis més interessants. Esperant, és clar, que ens trobem a alguna de les tres sales de la ciutat! Som-hi?

Recorregut recomanat

Evidentment, el ritme del primer dia al festival el marca la gala d’inauguració, que aquest any presenta El cuerpo, debut com a director d’Oriol Paulo després d’haver guionitzat pel·lícules com Los ojos de Júlia. I precisament ella, la Júlia, reapareix a El cuerpo: Belén Rueda ara ja no és la protagonista, però es reserva un paper força important a aquest giallo de cossos que desapareixen, que hauran de resoldre Hugo Silva i José Coronado. La sessió més important és la que comença a les 19:00 a l’Auditori. Prepareu aquella franja horària!

Però posem-hi ordre, que el dia és més llarg. A les 12:15 comenceu el festival al Retiro amb American Mary, que el director del festival, Àngel Sala, diu que és la proposta més rabiosa de l’any. Es tracta d’una pel·lícula dirigida per les germanes Jen i Sylvia Soska, sobre una estudiant de cirurgia que vol perfeccionar la seva tècnica fent ús de qui tingui a mà. De moment em vist el tràiler, nosaltres. Apunta a la sang-i-fetge de la present edició…

Pausa per dinar, i a les 19:00 a fer cua a l’Auditori, amb la presentació del festival i l'estrena de El Cuerpo. Al tanto: hi seran tots els actors i el director de la peli…

Si us ha quedat el cos amb ganes de mes, correu a la marató de les 00:15 al Prado: un especial Found Footage que presenta The Bay, apreciable proposta de Barry Levinson sobre una plaga que es carrega mig poble. Té un problema, i és que no aporta cap novetat al gènere del fals documental/material trobat; però és de les bones, i té seqüències de pur terror. Després es passa l'antologia V/H/S. Director punter del terror proposen curtmetratges amb resultat desigual, però moments inoblidables. Juguen amb el gènere, amb les històries més clàssiques, i no escatimen en gore. Encantarà als fanàtics, i no l'oblidarà amb facilitat qui no vagi preparat… D’Area 407, la que tenca la marató, fugiu.

Recorregut alternatiu

Comenceu el festival a les 11:45 al Prado, a on es projecta una de les grans de l’any. Room 237 és un documental sobre El resplandor, que en realitat és el resultat d’escoltar les teories més esbojarrades sobre el seu significat. I al final, acaba sent un retracte d’una banda de frikis incondicionals de Kubrick. Divertida, sorprenent, i emotiva, és d’aquelles de les que se'n parlarà durant tot el festival. Paraula.

Sortiu i preneu alguna cosa per dinar de camí a l’auditori. A les 14:00, fan Nameless Gangster, esgotador thriller de mafiosos coreans d’estil impecable, que vindria a ser una mica la resposta al que passaria si Scorsese tingués els ulls atxinats. Proposta molt seriosa, sòl·lida. Ara bé, són gairebé dues hores i mitja. Quedeu-vos a veure El cuerpo a les 19:00, i després doneu-li una oportunitat a la primera peli de la marató següent: Doomsday Book és una antologia de tres curts fets pels coreans Kim Ji-woon (Encontré al diablo i Yim Pil-sung (Hansel y Gretel), i hi surten zombis, robots i la fi del món. El conjunt és una mica desigual, però té com a mínim una de les històries genuïnament bona.

Te les vas perdre?

Aquesta secció la dedicarem a recordar-vos segones i terceres sessions de pel·lícules destacades. Per si les voleu recuperar…

I nosaltres què veurem

Fetes totes les recomanacions oficials i oficioses, toca saber què farem nosaltres. Ens trobareu a les 11:30 a l’Auditori, veient El cuerpo, i a les 20:30 degustant una de les que més esperàvem: el comiat de Raoul Ruiz, La noche de enfrente. Cinema 100% d’autor, obra gairebé teatral i una història amb un toc paranormal, sobre un home que s’apropa a la seva mort… Té molt bona pinta.

Primers mini-punts del Fluzo-Concurs!

Com ja sabeu (i si no, podeu escoltar-ho fent clic AQUÍ), aquest any pensem fer un concurs setmanal, sumant punts, i fent un repàs final amb premi sorpresa.

La idea és que aneu encertant el títol de la peli, sèrie, llibre, còmic o el que toqui, sentint un parell de pistes durant el programa.

La primera va ser, efectivament, Un dels nostres. Facilota facilota! Dues oients la van encertar mitjançant el xat en directe del programa, i per tant, els primers dos minipunts són per a...

elastigirl

SSRipley

Felicitats! A la resta ja sabeu: cada dijous una nova opció per a aconseguir punts. Toca remuntada!