miércoles, 10 de octubre de 2012

Festival de Sitges 2012. La ruta – Dimecres 10

Un membre de l'equip d'Animals, de ressaca

Els ritmes de Sitges comencen a passar-nos factura. Quatre, cinc, o sis pelis al dia fan que avui dimecres, ja superada la meitat del festival, les forces comencin a fer figa. I tot i així no podem parar. Avui és el dia gros amb propostes de por, d’autor i d’animació que apunten a imprescindibles. Nova marató en 3… 2… 1…

Recorregut recomanat

A les 10:30 del matí toca començar amb The Tall Man a l’Auditori. Tot i ser una gran decepció en forma de vulgar peli de por, a) no deixa de ser una peli de por (la tercera en el que portem de festival?) i b) el seu director és Pascal Laugier, responsable de Martyrs. Toca rebaixar expectatives, però al cap i a la fi, el producte és digne i la seva protagonista, Jessica Biel, no ho fa del tot malament. Seguiu a les 12:30 amb Grabbers, història d’un poble irlandès a on van a parar bitxos espacials amb ganes de gresca. Oh, però es poden combatre, amb alcohol. Divertidíssima, curteta, i sense cap mena d’ambició extra. Pareu per dinar amb calma i a l’hora de la migdiada, 16:45, torneu a l’Auditori per veure ara Wrong, un nou experiment del responsable de Rubber (més coneguda com la peli de la roda assassina), que sembla igualment surrealista.

Més endavant, a les 21:30, es projectarà a l’Auditori també Frenkenweenie, retorn de Tim Burton a l'animació via stop-motion, convertint en llargmetratge un dels seus primers curts com a director. Entreteniment per a tota la família, que esperem que ens retorni la millor versió del director de Beetlejuice

Acabeu amb una divertida comèdia d’amor a les 23:15 a l’Auditori. És broma, en realitat parlem d’Antiviral, debut del fill de David Cronenberg, sobre gent que trafica amb malalties de famosos. Té pinta d’esgarrifar a més d’un espectador, i a convertir-se en una de les importants del festival…

Recorregut alternatiu

Podeu començar amb Antiviral a les 08:15 del matí (a l’Auditori), per anar després cap al Prado. A les 11:00 hi trobareu Vous n’avez encoré rien vu, i ens hi trobareu a nosaltres, com bojos davant la possibilitat de veure un nou treball d’Alain Resnais. No us perdeu Wrong a les 16:45 a l’Auditori però després, si no us ve de gust acabar amb dibuixos animats el dia, apropeu-vos una vegada més al Prado. A les 21:00 fan Rebelle, drama sobre una nena sud-africana que es segrestada per convertir-se en soldat d’un grup de guerrillers…

Te les vas perdre?

A les 10:45, al Retiro, podeu recuperar l'estimulant The Wall, i a les 23:15 Drácula 3D. En canvi, al Prado, a les 23:00, fan Sound of My Voice.

I nosaltres què veurem

Nosaltres veurem Tower Block a les 09:00 al Retiro, de la que no en tenim ni idea, però mola el seu argument (un francotirador carregant-se els habitants d’un bloc de pisos abans de ser enderrocat). Després anirem al Prado a veure Resnais, i ja anar desfilant cap a l’Auditori…

martes, 9 de octubre de 2012

Festival de Sitges 2012. La ruta - Dimarts 9

Les actrius de The Lords of Salem, ahir

Ahir gairebé ens traiem els ulls els uns als altres: alguns membres del Fluzo van quedar més que satisfets amb The Lords of Salem, però d’altres la van odiar. I el mateix ens va passar amb Animals. Què en penseu d’elles? Mentre ens ho aneu dient, això continua. Sightseers va ser d’aquelles que podrien ser recordades? Segurament, però al ritme del festival és impossible. Sisè dia de festival, i nova quantitat infinita de pelis. A veure com ens ho muntem…

Recorregut recomanat

Comenceu ben d’hora i amb una proposta que segurament us cabregi més que res: a les 09:15, al Prado, fan Sound of My Voice, segon any consecutiu amb la Brit Marling al festival (bé, ella no vindrà, però sí les seves pelis), ara reconvertida en líder d’una banda de fanàtics religiosos. A nosaltres ens va deixar molt mal cos, i per tant, la recomanem amb ganes. Però és molt seva, hermètica i, si no vols formar part del joc, insofrible. Avisats quedeu, accepteu el repte? Preneu-vos la resta del dia lliure fins a les 16:45. A aquella hora, a l’Auditori, fan Berberian Sound Studio, la història d’un creador d’efectes de so de les pelis de por de fa un parell de dècades, protagonitzada per Toby Jones. Se’n diuen meravelles.

Quede-us a veure Chained (18:45, també a l’Auditori), que és la nova de la Jennifer Lynch i que tot i ser molt més decebedora del que ens imaginàvem, continua sent estimulant pels amants del gènere: això va de gent segrestada i torturada, i es presenta amb un estil cru, violent i claustrofòbic… Sortiu i entreu, que a les 21:00 posen Cosmopolis, de David Cronenberg. La pel·lícula, adaptació de l’obra homònima de Don DeLillo, va d’un noi molt ric (Robert Pattinson) que es puja a una limusina. Fin. Segurament us enfadeu amb nosaltres, però ens va encantar quan la vam veure, i no descartem repetir tot i el seu ritme infinitament lent. Cronenberg rere la càmera, per cert, meravellós com sempre.

Superat el cop, una més. Dario Argento torna en cos i ànima, i amb peli, al festival. Presenta Drácula 3D a les 23:15, producció amb col·laboració espanyola (Enrque Cerezo també hi serà al festival) que té una pinta xunguíssima. Tant, que ens morim de ganes de veure-la.

Recorregut alternatiu

Podeu començar de bon matí amb Chained i Cosmopolis (08:15 i 10:15 a l’Auditori, respectivament), i enllaçar amb The Wall, proposta alemanya sobre una dona que de cop i volta es veu tota sola atrapada en una caseta a la muntanya, rodejada, sembla, per una cúpula transparent. És molt contemplativa, plena de silencis i de plans molt llargs, però alhora arriscada i francament ben feta, convidant de pas a pensar una mica. Després canvieu d’aires, aneu al Prado per veure (14:30) Acción mutante, mítica peli de l’Álex de la Iglesia, per tornar l’Auditori fins que el cos aguanti: veien Berberian Sound Studio sí o sí, aneu a sopar, i torneu pel Dario Argento, no li feu un malfet al mestre del giallo….

Te les vas perdre?

Al Retiro, a les 09:00, tornen a posar Headshot, i just després, a les 11:15, la controvertida obra de Forés, Animals. Al acabar no cal sortir del cine. Comença Safety Not Guaranteed a les 13:00. Més tard podeu recuperar The Lords of Salem (21:15) i The Pact (23:15). En canvi, al Prado reposen Camille Redouble a les 20:30.

I nosaltres què veurem

A nosaltres ens trobareu, a partir de les 14:45, a l’Auditori, a veure què tal Juego de niños, per seguir amb Berberian… i Drácula 3D, evidentment.

lunes, 8 de octubre de 2012

Festival de Sitges 2012. La ruta - Dilluns 8

Bayona i Holland, presentant Lo imposible

Toca fer un mínim de recorregut crític, que ahir el dia va presentar alguns dels propers pelotazos cinematogràfics. Lo imposible va ser la gran protagonista, i en general va caure d’allò més bé. Busca emocionar i emociona, mitjançant una qualitat tècnica insuperable, i un Bayona que sap perfectament el que fa. Problema: li falla un guió massa senzill, abusiu amb els clichès i amb pocs moments realment potents a escala emocional. Per la seva banda, El alucinante mundo de Norman va confirmar el que crèiem: és una de les grans d’animació de l’any, combinació ideal de cinema infantil, d’aventures, de por, i de referents que només els no-tan-menuts sabran reconèixer. I la tercera gran, aquella relació entre Frank i el robot… doncs… bé, correcta, però absolutament prescindible. Ara sí, seguim amb la programació d’avui, que el ritme no baixa.

Recorregut recomanat

Si aneu com desesperats buscant una peli de por perquè al cap i a la fi Sitges és un festival de por, us haureu de llevar ben d’hora per provar sort amb The Pact (09:15 al Retiro). Es tracta d’una producció molt petitona, que de vegades acusa precisament aquesta absència de millors mitjans, però que tracta d’una història de fantasmes i té algun moment que realment pot posar els pèls de punta. En altres circumstàncies no li faríem gaire cas, però tal com està el festival en l'àmbit de terror, l’haurem de marcar com a destacada del gènere.

Aneu xino-xano cap a l’Auditori, pareu a menjar abans, busqueu famosos… teniu temps fins les 14:30, que és quan comença una proposta atípica: Safety Not Guaranteed és una comèdia 100%, millor, 1000% indie (protagonitzen Mark Duplass i Aubrey Plaza!)… però va de màquines que viatgen en el temps. Emotiva i positiva, d’aquelles que el que volen (i aconsegueixen) posar un somriure a la cara de l’espectador. Feu una pausa, salteu Headshot, que està bé però a les 16:30 és de suïcidi col·lectiu, i entreu a les 18:45 (sense moure-us de l’Auditori) a Animals, proposta catalana rodada a la UAB, protagonitzada pel Martin Freeman i dirigida per Marçal Forés. Animals pot agradar i irritar a parts iguals, però el que està clar és que es tracta d’una de les més arriscades i personals de l’any.

Atenció, plat fort: a les 21:00, tal com sortiu torneu a entrar que fan Sightseers, una comèdia esbojarrada de dos turistes britànics que, com que s’avorreixen, van matant a qui és troben pel camí. Genial. I més genialitats (o no). En acabar aquesta comença (23:00) The Lords of Salem, l’última producció de Rob Zombie, de la que diuen que és una barreja entre David Lynch, Roman Polanski, i un videoclip de rock… amb bruixes i malediccions de tota mena. S’hi haurà de provar, no?

Recorregut alternatiu

Després de The Pact, en comptes de fer una pausa podeu apropar-vos al Prado. A les 12:00 es projecta Camille Redouble, una comèdia francesa amb universos alternatius que va rebre una molt bona collida a Cannes. No sabem si arribareu a l’Auditori, per tant, quedeu-vos al mateix cine, el Prado, per tornar a veure Memento recordant, així, la millor versió de Christopher Nolan. Després, si correu podeu arribar a Headshot (Auditori, 16:30), que tot i des-recomanar-la abans, no deixa de ser un thriller prou interessant, molt sobri i tirant a violent, sobre un home amb una bala al cap que li fa veure el món al revés. Curiosa. Enganxeu-vos sí o sí a Sigthseers després.

Te les vas perdre?

Una de les millors opcions d’aquesta edició: entreu al Retiro a les 21:00 per veure al cine més mític del festival The Cabin in the Woods. Ni ens atrevim a pensar en la reacció del públic, pot ser una festa de les grosses, que pot continuar, al mateix cinema, amb Citadel (A les 23:00).

I nosaltres què veurem

Nosaltres veurem The Lords of Salem a les 10:15 del matí a l’Auditori, I a partir d’aquí farem dia complet sense moure’ns del cine. Si ens voleu portar un refresquillu, o un ibuprofeno, sereu benvinguts.

domingo, 7 de octubre de 2012

Festival de Sitges 2012. La ruta - Diumenge 7

Maniac ens va portar l'Elijah Wood a Sitges

Dia fort al festival. Potser el moment més important de l’any. Avui toca Lo imposible. Que es pari el món. Ni el partit de futbol (avui hi ha clàssic!) pot evitar que Sitges s’enfonsi amb la nova proposta de J.A. Bayona. Voleu saber la millor part? Només és una de les tres grans, GRANS pel·lícules que veurem avui…


Recorregut recomanat

Ens ho prenem amb calma. Si ens esteu llegint de bon matí, torneu al llit i no sortiu fins les 12:45. Atenció: a l’Auditori passen una versió restaurada d’E.T. El extraterrestre. Ha de ser espectacular tornar-la a veure en aquestes condicions. Quan s’acabi, sortiu de la sala i torneu a entrar. Recordeu una nena anomenada Coraline, que patia mil històries amb fantasmes pel mig? Doncs el mateix equip, Laika, presenta ara El alucinante mundo de Norman. Animació via stop-motion, nou conte entre infantil i terrorífic, i la total garantia que serà una gran peli. La fan a les 15:45. I dues hores després, la cinta de gènere definitiva. A les 17:45 es podrà veure The Cabin in the Woods, delirant re-invenció del mite de la cabanya maleïda, escrita per tot un Joss Whedon i protagonitzada per Chris Hemsworth i Richard Jenkins entre d’altres. Aparentment és una de por clàssica. A l'hora de la veritat, es tracta d’una de les sorpreses més inesperades, un deliri per a amants del gènere, absolutament imprescindible. La nostra favorita, amb molta diferència.

I una vegada més, sortiu i entreu de l’Auditori, que a les 20:00 en fan una familiar, a mig camí entre el sci-fi i l’indie: Robot & Frank compta amb actors de primer ordre (Frank Langella, Liv Tyler…) per narrar una història sobre un home vell que reb un robot per a ajudar-lo a casa. Al principi no es porten gaire bé, però quan descobreixen una passió en comú, comencen a apropar-se… llàstima que el seu hobby sigui el robatori.

Imaginem que d’aquesta se sortirà alegre. Ànim perfecte per a fer l'última entrada del dia a l’Auditori: ara sí que sí, toca veure Lo imposible por todo lo alto, amb el Bayona i un dels actors presentant la que aspira a ser l’èxit més gran del cinema castellà. Ja ho sabeu: això va sobre el tsunami de Tailàndia… tocarà treure el mocador.

Recorregut alternatiu

Si no us motiva la programació de l’Auditori, podeu llevar-vos ben d’hora per anar, a les 08:45, al Retiro a veure Citadel, producció independent d’un noi que viu sol i sembla que algú l’estigui assetjant, fet que el fa tornar boig progressivament. A nosaltres no ens va agradar gaire, però hi ha molta gent entusiasmada amb ella. Feu un cafè amb calma, i torneu al mateix cine a fer costat la pel·lícula més maltractada de l’any. Pinta molt bé, la producció animada espanyola O apóstolo, però fer-la coincidir amb Norman és un crim. A continuació, sempre al Retiro, fan Ace Attorney (16:30), que és l’adaptació d’un videojoc segons Takashi Miike. Cal dir alguna cosa del geni de 13 asesinos? Si seguiu sense voler passar per l’Auditori, podeu acabar el dia aquí, i veure el futbol.

Te les vas perdre?

Si et vas perdre Iron Sky, Maniac (recordem: l’Elijah Wood volta pel festival) o Aftershock, les pots recuperar al Retiro, a les 12:45, 21:30 i 23:15 respectivament. A la 01:00 fan, al mateix cine, una marató amb Excision, però es tan dolenta, que us la podeu estalviar… Prometem no fiar-nos mai més del de la cúpula de Sitges.

I nosaltres què veurem

A nosaltres ens trobareu a l’Auditori ben d’hora, veient Robot & Frank i Lo imposible des de los 08:30 del matí. Si ens queden forces, veurem l’aliè més entranyable de Spielberg, si no, fem pausa i tornem per veure (enèsima vegada) The Cabin in the Woods.

sábado, 6 de octubre de 2012

Festival de Sitges 2012. La ruta - Dissabte 6

L'equip d'Insensibles

Gran dia ahir. No només per la presència de Holy Motors, que va provocar un huracà brutal d’opinions per a tots els gustos. Si no perquè vam descobrir una de les nostres preferides de la present edició. Sí, ho diem quan encara queda setmana sencera. Ens va agradar molt Insensibles, i per això la convertim en el plat fort del dia d’avui. Oh, però hi ha més coses imprescindibles en aquest primer dissabte de festival…

Recorregut recomanat

Atenció, que el dia és molt bèstia. Comenceu ben d’hora, a les 08:30 del matí, que fan al Retiro Excision: diuen d’ella que és de les més gore de la present edició… tot i que ho diuen els mateixos que recomanaven American Mary… Tot seguit aneu al Prado, a veure una de les sensacions espanyoles de l’any. A les 11:15 fan Mi loco Erasmus, fals documental que suposa el debut a la direcció de Carlo Padial (autor d’“Erasmus, orgasmus y otros problemas”), i que és una mena de comèdia molt, molt estranya sobre estudiants estrangers a Barcelona. Quan acabi la pel·lícula serà la 1 de la tarda. Aprofiteu per descansar, que després ve la part fort del dia…

A partir de les 16:00 comença un seguit de propostes imprescindibles a l’Auditori, a on us hi haureu de quedar fins a la mitjanit, entrant i sortint de la sala. La primera és Iron Sky, comèdia d’acció i ciència-ficció sobre un exèrcit de nazis a la Lluna. Postmoderna, àcida… i potser un pel irregular, però en tot cas molt i molt recomanable. A les 18:15, la gran aposta de por de l’any, un Maniac que comptarà amb la presentació en viu del seu protagonista, Elijah Wood: es tracta d’un slasher dels de sempre, amb la peculiaritat de ser tot subjectiu, és a dir, com si l'espectador mirés a través dels ulls de l’assassí. Una passada. A les 20:15, la definida com a Lo imposible pero sin dinero segons el seu productor i protagonista, Eli Roth: Aftershock combina amb habil·litat l’estil Hostel amb una catàstrofe real, i amb un estil molt anys 80. Tant que sembla que el Kurt Russell hagi de sortir en qualsevol moment. És una xorradeta, la peli, però molt entretinguda.

Aperitiu de luxe per al plat fort, aquest Insensibles que ens proposa Juan Carlos Medina, i que es treu de la màniga un malson de caràcter fantàstic en plena Guerra Civil: nens que no pateixen, mad doctors i presències gairebé sobrenaturals en una genial mostra, summament ben feta, del que encara es pot fer, dins del gènere, sense sortir de la península. Està tan bé que fins i tot compta amb un Àlex Brendemühl convincent…

Recorregut alternatiu

Si sou apassionats del manga, comenceu el matí amb Blood-C: The Last Dark. La pel·lícula, que forma part de la coneguda saga homònima, es presenta a la secció oficial, i per això es podrà veure a les 10:30 del matí a l’Auditori. La segueix, a les 14:00, Motorway, una d’acció oriental que no té gaire cosa, però sí una virtut fonamental: són 85 minuts de polis i cacos, amb alguna persecució de cotxes prou vistosa. Si no us interessa, teniu a les 13:15 Phantasm, abans de començar la marató a l’Auditori…

Te les vas perdre?

Si et vas perdre John Dies at the End, la podràs veure a les 12:00 al Retiro. La producció, tan intranscendent com entretinguda, tornarà a ser presentada pel Don Coscarelli, mític entre els mítics. Al mateix cinema, a les 21:00 i 23:00 respectivament, tornen a passar l'estimable Compliance i l'absolutament decebedora American Mary. Molt millor optar per la genial Room 237, el documental sobre El resplandor del qual tothom n’està parlant; a les 20:30 al Prado.

I nosaltres què veurem

A nosaltres ens veureu a l’Auditori bona part del dia, començant a les 08:30 amb el primer passi d’Aftershock; després pararem un moment a les 13:15, hora de re-veure al Prado el clàssic Phantasm. Tornarem al cinema gran per no perdre’ns Maniac… i ja veurem si repetim amb Insensibles.

viernes, 5 de octubre de 2012

Festival de Sitges 2012. La ruta - Divendres 5

Presentació de El cuerpo

Segon dia de festival, I ja ens hem endut les primeres sorpreses I les primeres decepcions. El cuerpo ens va deixar molt, massa freds, i considerem que American Mary és un dels grans bluf de la present edició. Horrible. Per sort, no ens va fallar Ruiz amb La noche de enfrente, i vam confirmar el que us dèiem: ja s’està parlant molt, i molt bé, de Room 237. Però tot això ja és aigua passada; va passar ahir, i ja se sap que el ritme del festival no permet mirar enrere. Què fem avui?

Recorregut recomanat

Hi ha molta cosa de bon matí, però les podem recuperar a horaris més normals altres dies. De moment, avui comenceu amb Compliance a les 15:30 a l’Auditori. Es tracta d’un thriller que tot i no descobrir res de nou, amaga sorpreses d’aquelles de plantejar-se què està passant realment amb aquest robatori frustrat, i per tant, l’entreteniment està més que assegurat. I a més protagonitza Dreama Walker, què més voleu?

Quan s’acabi la peli, quedeu-vos a l’Auditori, que arriba a les 17:30 el primer dels grans plats forts de gènere de l’any: Don Coscarelli himself presentarà en viu i en directe John Dies at the End, una bogeria de la qual se’n diuen meravelles: ciència-ficció, por, efectes especials, gore, fantasia… promet, promet. Recomanem, després, una pausa. Això acabarà més o menys a les 19:30.

Aprofiteu per sopar, despejeu-vos, i recarregueu piles per a la següent sessió, a les 22:30 també a l’Auditori. Es projecta Holy Motors, la gran, grandíssima darrere peli de Leos Carax a tenir en consideració de cara a les votacions als premis del final del festival. És brutal, i és d’aquelles que necessiten reflexions posteriors i debats a dojo. No us la perdeu.

Recorregut alternatiu

Comenceu ben d’hora: a les 09:00 posen al Retiro Branded, que pel que sabem, es tracta d’una mena de rebel·lió de les marques. O al contrari, som nosaltres qui ens rebel·lem contra elles, però el cas és que de cop i volta la humanitat s’enfronta a bitxos amb formes tan reconegudes com les finestretes de Windows o una llauna de Coca-Cola gegant… Ideal per sortir a esmorzar a l’Starbucks.

De fet, podeu fer una pausa per prendre algo, i a les 13:45 reprendre el ritme amb un clàssic: al Prado reposen Reservoir Dogs, la primera obra mestra de Quentin Tarantino que sempre que es pugui, s’ha de tornar a veure. Acabada la peli, feu una pausa abans de re-enganxar-vos a les grans de l’Auditori que us recomanàvem al primer recorregut.

Te les vas perdre?

Si et vas perdre alguna de les nostres recomanacions d’ahir, tens una nova oportunitat per veure-les: a l’Auditori, a les 19:45, tornen a posar Nameless Gangster, i a la 1:00 canvien l’ordre, però mantenen les pelis de la Found Footage Marató: V/H/S, Area 407 i The Bay. D’altra banda, les 20:30 són excel·lents per veure, en solitari, Doomsday Book al Retiro…

I nosaltres què veurem

Nosaltres començarem d’hora. A les 08:30 ens volem plantificar a l’Auditori per veure Insensibles, per després enllaçar amb Holy Motors al passi matiner de les 10:45 (sí, ja la vam veure, però repetirem). Marxarem cap al Retiro després, a veure’n una d’animació (Le magasin des suicides, de Patrice Leconte), i després aprofitarem per preparar guions, critiques i programes de la setmana vinent. Ara bé, si algú ens vol convidar a berenar, ho deixem tot ;)