Petit monogràfic zombi va tocar al darrer programa i un to general, dins la nostra passió per la bona vida i el tansemenfotisme general, força fosquet. I és que hem parlat de Don DeLillo i la seva fam per la destrucció, del drama de passions salvatges i sentiments violents que significa Tyrannosaur i, és clar, dels morts que caminen de Robert Kirkman. Tot això i Vigalondo fent de bonrotllo compensador. Som-hi?

Pel•lícula tròspida i chanante, amb totes les qualitats per embutxacar-se amb facilitat tot un sector de la platea, l’Extraterrestre de Nacho Vigalondo no és tant una de marcians amb història d’amor com la viceversa, una de relacions emotives més generacional que Los Planetas i tan divertida com un capítol de Museo Coconut. I amb aliens. Direu: surten Areces i Cimas, més la nostra Jenner i una bèstia estranya i del nord anomenada Julián Villagrán. Ciència ficció quotidiana en un dels punts calents del cinema espanyol d’aquesta temporada. Imperdible és soso. Apostoflant, millor.+info
Aunque Julia y Julio no se conocen, despiertan en la misma cama, después de una borrachera de la que no recuerdan nada. Él se enamora al instante; ella, no. En esta incómoda situación, se enteran de que no pueden salir de casa porque un gigantesco OVNI flota sobre la ciudad.

PADDY CONSIDINE – Redención (Tyrannosaur)
Amb una traducció al castellà que mata qualsevol possible suggeriment, subtilesa i poesia implícita, el títol que ens arriba aquesta setmana d’Irlanda és una d’aquelles mostres de cinema que s’obre camí a mossegades. Ferotge, bestial (de bèstia, animal) drama de personatges que trontollen per una vida merdosa que es dedica a torturar-los (via alcohol, via conflictes del passat mal gestionats) Tyrannosaur, a més d’un guió amb un esquelet fet de filferro dentat, compta amb un grapatd’intèrprets amb tendència pel propi escorxament, responsables d’uns quants moments de veritat sagnant dels que deixen marca en l'espectador (el desprevingut i l'avisat).+info
Amb una traducció al castellà que mata qualsevol possible suggeriment, subtilesa i poesia implícita, el títol que ens arriba aquesta setmana d’Irlanda és una d’aquelles mostres de cinema que s’obre camí a mossegades. Ferotge, bestial (de bèstia, animal) drama de personatges que trontollen per una vida merdosa que es dedica a torturar-los (via alcohol, via conflictes del passat mal gestionats) Tyrannosaur, a més d’un guió amb un esquelet fet de filferro dentat, compta amb un grapatd’intèrprets amb tendència pel propi escorxament, responsables d’uns quants moments de veritat sagnant dels que deixen marca en l'espectador (el desprevingut i l'avisat).+info


VINYETES: ROBERT KIRKMAN Y CHARLIE ADLARD – Los muertos vivientes
Ultimparaulista d’insultant intel•ligència, en Robert Kirkman està esgotant el gènere zombi a base de geni, coneixement de personatges i cop d’efecte forçat però llest com la fam (la fam tipus zombi). La seva gran virtut, treure bones i formoses rodanxes de carn fresca d’un gènere la podridura del qual s’estén més enllà de la descripció dels seus zombiosos protagonistes. I la seva tesi, tan vella com en George A. Romero però més vigent que mai: l’home és un llop per a l’home. L’autèntica amenaça no són aquelles fàbriques de salivera i estat avançat de descomposició que s’arrosseguen amb els cervells aliens com a únic objectiu, sinó els nostres veïns i amics, ara posats en un estat de crisi.+info
Ultimparaulista d’insultant intel•ligència, en Robert Kirkman està esgotant el gènere zombi a base de geni, coneixement de personatges i cop d’efecte forçat però llest com la fam (la fam tipus zombi). La seva gran virtut, treure bones i formoses rodanxes de carn fresca d’un gènere la podridura del qual s’estén més enllà de la descripció dels seus zombiosos protagonistes. I la seva tesi, tan vella com en George A. Romero però més vigent que mai: l’home és un llop per a l’home. L’autèntica amenaça no són aquelles fàbriques de salivera i estat avançat de descomposició que s’arrosseguen amb els cervells aliens com a únic objectiu, sinó els nostres veïns i amics, ara posats en un estat de crisi.+info

CATODICISME: The Walking Dead (AMC) 
I en una sessió mortvivèntica doble, analitzem què està oferint l’adaptació en 625 línies del fenomen Walking Dead. Emès al nostre país a les ones de La Sexta, aquest autèntic esdeveniment de masses està exhibint una carrera una mica erràtica, però al final, i fent balanços globals, força satisfactòria. A una primera temporada que posava les dents llargues malgrat un final un punt atolondrat, ha seguit una irregular segona temporada que ha acabat per no tenir més remei que trepitjar gas a fons. Moltes penes durant el recorregut, sí, però la recta final ha estat taquicàrdica.+info

I en una sessió mortvivèntica doble, analitzem què està oferint l’adaptació en 625 línies del fenomen Walking Dead. Emès al nostre país a les ones de La Sexta, aquest autèntic esdeveniment de masses està exhibint una carrera una mica erràtica, però al final, i fent balanços globals, força satisfactòria. A una primera temporada que posava les dents llargues malgrat un final un punt atolondrat, ha seguit una irregular segona temporada que ha acabat per no tenir més remei que trepitjar gas a fons. Moltes penes durant el recorregut, sí, però la recta final ha estat taquicàrdica.+info

Divertida per sagnant i dolorosa per negra, aquesta bogeria de Don DeLillo el consagrava ja en el moment de ser publicada (1978) com a un dels tipus més perillosos, iconoclastes, salvatges i càustics de la novel•la americana moderna. La seva obra està ben trufada de moments incomodants i aquesta, primerenca, n’és un bon exemple. I és que Fascinación explica la història, i des de la seva excusa argumental DeLillo ja posa a qui calgui al seu lloc (periodistes, polítics, galeristes d’art), d’una pel•lícula perduda des de més de trenta anys enrrere: la cinta pornogràfica que documentaria l’hipotètica orgia que Adolf Hitler va celebrar al búnquer poc abans de morir. Delirant? Sí. Absorvent i destroyer? També.+info
La periodista Moll Robbins descubre la posible existencia de una película pornográfica rodada en el búnker nazi los últimos días antes de la caída de Berlín, y cuyo protagonista sería, ni más ni menos, que Hitler. Una persona dice tener acceso a ella, pero muchos quieren conseguirla. Desafortunadamente para Moll, en el mercado negro de la pornografía la moneda de cambio es el chantaje y la corrupción, y no hay precio demasiado alto. Mientras los personajes se olvidan de sus motivos, e incluso de su alma, DeLillo nos revela la terrible realidad de nuestra codicia.
LA MÚSICA DE EL CONDENSADOR DE FLUZO 1×22
BLACK FLAG – TV Party
THE RAMONES – Blitzkrieg Bop
THE CLASH – Complete Control
LOW – Sunflower
TRENT REZNOR & ATTICUS ROSS - Immigrant Song
STARSAILOR - Alcoholic
TOM WAITS - Tom Traubert's Blues
THE NEW RAEMON – Lo bello y lo bestia
DAVID BOWIE - Life on Mars
THE FLAMING LIPS - Yeah Yeah Yeah Song
LA DÉBIL – Averigua cuál
CLOUD NOTHINGS – Wasted Days
MARK LANNEGAN BAND – The Gravedigger’s Song
JOHNNY CASH - Hurt
XIU XIU – Hi
BLACK FLAG – TV Party
THE RAMONES – Blitzkrieg Bop
THE CLASH – Complete Control
LOW – Sunflower
TRENT REZNOR & ATTICUS ROSS - Immigrant Song
STARSAILOR - Alcoholic
TOM WAITS - Tom Traubert's Blues
THE NEW RAEMON – Lo bello y lo bestia
DAVID BOWIE - Life on Mars
THE FLAMING LIPS - Yeah Yeah Yeah Song
LA DÉBIL – Averigua cuál
CLOUD NOTHINGS – Wasted Days
MARK LANNEGAN BAND – The Gravedigger’s Song
JOHNNY CASH - Hurt
XIU XIU – Hi
No hay comentarios:
Publicar un comentario