El Condensador de Fluzo 1×16 – Depict

Primera (i no serà l'última) experiència de corda fluixa sense xarxes ni històries. Ens entra un rampell d'hombres-bala i ens disparem a nosaltres mateixos cap al buit en un programa sense guió. D'acord, al final la cosa no ha quedat tant diferent de com hagués sortit guionitzada, però el neguit de si havia de sortir bé o no no ens el treia ningú. Al final sí, més o menys ens n'hem sortit. Hem improvisat converses sobre llegir còmics gratis, sobre Clint Eastwood i l'animal de Chuck Palahniuk. El Carlos ha fet una confessió relacionada amb com havia passat el cap de setmana anterior i hem despotricat una mica sobre alguna que altra sèrie de les que ens treuran (ho intentaran) hores de son en un futur immediat. Sí, El Condensador de Fluzo, un programe sense guió. I molta serietat tampoc us penseu que en tinguem, no...
Tot seguit.

GRAN PANTALLA: CLINT EASTWOOD - J. Edgar

Ja en posició de venerable des de fa un bon grapat d’anys, Clint Eastwood segueix facturant productes d’exquisita saviesa narrativa i punyalada silenciosa a la societat americana més o menys, ajem, estàndard. No, ja no fa obres capitals a l'estel·la d'Unforgiven, però la visió que dóna d’una icona (per a bé, per a mal) nacional de la talla de J. Edgar Hoover es mou en cotes de notable pels terrenys de la descripció pura i dura i de l’anàlisi sociopolítica una mica més avançada. Respecte. A tope.
En 1924, con sólo 29 años, Edgar Hoover fue nombrado director general del FBI para que reorganizara la institución. Ocupó el cargo hasta su muerte en 1972, sobreviviendo a siete presidentes, alguno de los cuales intentó inútilmente destituirlo. Los archivos que Hoover guardaba celosamente, llenos de secretos inconfesables de importantes personalidades, lo convirtieron en uno de los hombres más poderosos y temidos de la historia de los Estados Unidos.+info

IGNACIO FERRERAS - Arrugas

Al final l’adaptació de Paco Roca només podia tenir dues sortides, la fidelitat o bé l’ús indiscriminat del forro escrotal. Afortunadament, l’opció ha sigut la primera, així que si s’aconseguia connectar amb la sensibilitat extrema i el tacte únic de l’autor valencià, la pel·lícula estava cridada a convertir-se en un èxit crític. I efectivament, Arrugas és la pel·lícula espanyola que no pots perdre’t aquesta temporada i per a rematar-ho acabarà cotitzant alt a la propera cerimònia d’entrega dels Goya: opta al de millor pel·lícula animada i, novetat, al de millor guió adaptat.
Com a mínim per qui no hagi llegit el còmic, absolutament imprescindible.
Emilio y Miguel, dos ancianos recluidos en un geriátrico se hacen amigos. Emilio, que padece un principio de Alzheimer, cuenta inmediatamente con la ayuda de Miguel y otros compañeros que tratarán de evitar que vaya a parar a la planta de los desahuciados. Su disparatado plan tiñe de humor y ternura el tedioso día a día de la residencia, pues para ellos acaba de empezar una nueva vida. Largometraje de animación 2D para adultos, basado en el cómic homónimo de Paco Roca.+info

SOBRE LES TAULES: CIRQUE DU SOLEIL - Corteo

Els cirquers winnipeg es munten, amb l’excusa del seu nou show de nom Corteo, un altre dels seus macroespectacles superemocioanls/ants portant, de nou, el circ cap a cotes més enllà del que estem tots més o menys acostumats. Un espectacle total i ultrarrefinat, grandiós i alhora hipercuidat en el que podríem anomenar un nou clàssic modern del teatre popular i l’espectacle de varietées amb coartada arty. Cal anar a veure la gent del Cirque du Solei mínim una vegada a la vida. Ni que sigui per a explicar-ho després.
Corteo, “cortejo” en italiano, es un desfile lleno de alegría, una procesión festiva producto de la imaginación de un payaso. El espectáculo combina la pasión de los actores con la elegancia y la fuerza de los acróbatas para que los espectadores se sumerjan en un mundo teatral y misterioso, en algún lugar entre el cielo y la tierra, que mezcla la diversión, la comedia y la espontaneidad.
El payaso representa su propio funeral, que se celebra en un ambiente carnavalesco, mientras unos ángeles de la guarda vigilan en silencio. A través de una mezcla de lo grande y lo pequeño, lo ridículo y lo trágico, de la magia de la perfección y el encanto de la imperfección, el espectáculo pone de manifiesto la fuerza y la debilidad del payaso, así como su sabiduría y su delicadeza para ilustrar esa porción de humanidad que reside dentro de todos nosotros. La música, lírica y pícara sucesivamente, lleva a Corteo a través de una celebración atemporal en la que la ilusión se burla de la realidad.+info

VINYETES: JOSÉ DOMINGO - Aventuras de un oficinista japonés

Superherois, sectes, monstres, manga, cine de terror, pop, pop i pop. I una narrativa espídica i esquizofrènica, però totalment controlada i gestionada per José Domingo, nou talent que ha passat from zero to hero gràcies a aquesta deliciosa bojeria muda amb amor pel detall obsessiu i la força visual més impactant. Si això és el seu debut oficial, no vull ni imaginar-me quan aquest senyor es desplegui a si mateix a lo bèstia. Flamboiant!
¡Perros voladores! ¡Yakuzas! ¡Sushi gigante! ¡Amistosos animales del bosque! ¡Familias caníbales! ¡Moteles de carretera convertidos en nidos de amor! ¡Yetis! ¡Civilizaciones olvidadas! ¡Fantasmas japoneses! ¡Revueltas populares! ¡Monstruos mutantes! ¡Esqueletos! ¡Brujas! ¡Un meteorito de chicle!
¡Y una sucursal de correos llevada por una orden satánica!
¡Nunca fue tan difícil volver a casa después del trabajo! +info

CATODOCISME: NAPOLEON DYNAMITE (FOX)

Li falta cocció a aquesta adaptació de la peli nerdie per excel·lència, aquella cosa del vote for Pedro que va encantar no sabem ben bé a qui (ep, que a nosaltres ens agrada), però a algú va encantar, encara que fos a quatre executius dels qui prenen decisions a la FOX. Li falta un punt, diem, però el virus està inoculat. I encara no s’ha de cremar ningú: Napoleon Dynamite, la sèrie, té potencial i maneres per convertir-se en una aposta sòlida de l’animació per la temporada hivern-hivern 2012.
Serie animada basada en la película "Napoleon Dynamite". Napoleon Dynamite es el joven de 16 años más torpe de EEUU, y que además está convencido de que su destino le depara algo verdaderamente grande. Aprender artes marciales o pasos de baile son algunas de sus primeras apuestas para convertirse en alguien especial.+info

UNSUPERVISED (FX)

I també apunta maneres (punki) i credencials (alguns dels guionistes de la greixi-gloriosa It’s Always Sunny in Philadelphia) Unsupervised, una de losers preadolescents que es dediquen a ser preadolescents i actuar com a losers. I punt. És força garrina i li surt una brisa macarra força d'agrair. I de moment ja en podríem tenir prou. Amb lupa, sí, però encara no la llancem al cubell: personalment, les veus de Kaitlin Olson, Fred Armisen i Kristen Bell em serveixen com a motiu suficient per a segons visionats.
Serie que se centrará en la vida de dos grandes amigos, Gary y Joel, dos jóvenes de 15 años, optimistas, que, sin embargo, atraviesan las desventuras de su vida adolescente de la mejor manera posible, algo desamparados y sin rumbo, ante la ausencia total de alguien mayor que les sirva como guía o que los aconseje.+info

PREESTRENES

Ja arribarà el moment, però en un cert punt del futur, ja us avisem, parlarem de tres sèries que s’han preestrenat (això de las premieres especials cada dia està més de moda) aquests darrers dies i que darán-mucho-que-hablar-damas-y-caballeros. La molt zen Touch (amb Kiefer “Bauer” Sutherland), la gran aposta HBO Luck (David Milch or bust) i la molt ballaruga i cantaoruga Smash, gran esperança blanca d’una NBC que necessita d’una patada d’adrenalina audiencística urgent.
Coming (quan?) soon, sí.

LLETRAFERIDES: CHUCK PALAHNIUK - Pigmeo

Chuck Palahniuk torna a posar-se irresponsable per a incomodar al lector desprevingut, però aquest cop ho fa una mica més dissimuladament, ergo amb més mala hòstia. Ara li toca experimentar amb la forma (incòmoda, arriscada, filofeixista) per a construir-se la història d’un nen d’intercanvi que no és sinó un infiltrat per algún país (probablement comunista) per dinamitar la societat americana i els seus estàndards més estimats (els supermercats, les cadenes de menjar ràpid i els espectacles esportius) des de dins. Fa mal.
Pigmeo forma parte de un grupo de terroristas adolescentes enviados a Estados Unidos para cometer un atentado masivo. Camuflado como estudiante de intercambio, el agente 67 deberá convivir con la típica familia americana mientras planifica el ataque. Para conseguir su objetivo cuenta con unos conocimientos avanzados de química y el dominio de las artes marciales. Está entrenado para detonar un artefacto mortífero en el momento preciso, si consigue, eso sí, controlar sus inoportunas erecciones# En esta sátira de doble filo sobre la xenofobia, Chuck Palahniuk retrata el estilo de vida del medio oeste americano y nos cuenta una historia de amor y redención.+info