Fluzeros i fluzeres, això ja comença! Sitges, la mare de tots els festivals, obre les seves portes avui mateix, d’aquí no res comencen els habituals dotze dies de maratonianes sessions de cinema de gènere (i no tant), i des de El Condensador de Fluzo volem que no us perdeu res. Evidentment, dedicarem els propers programes radiofònics al festival (no us perdeu el d’aquesta mateixa tarda!) però a més, des del blog us proposarem cada dia un programa personalitzat amb les pelis més interessants. Esperant, és clar, que ens trobem a alguna de les tres sales de la ciutat! Som-hi?
Recorregut recomanat
Evidentment, el ritme del primer dia al festival el marca la gala d’inauguració, que aquest any presenta El cuerpo, debut com a director d’Oriol Paulo després d’haver guionitzat pel·lícules com Los ojos de Júlia. I precisament ella, la Júlia, reapareix a El cuerpo: Belén Rueda ara ja no és la protagonista, però es reserva un paper força important a aquest giallo de cossos que desapareixen, que hauran de resoldre Hugo Silva i José Coronado. La sessió més important és la que comença a les 19:00 a l’Auditori. Prepareu aquella franja horària!
Però posem-hi ordre, que el dia és més llarg. A les 12:15 comenceu el festival al Retiro amb American Mary, que el director del festival, Àngel Sala, diu que és la proposta més rabiosa de l’any. Es tracta d’una pel·lícula dirigida per les germanes Jen i Sylvia Soska, sobre una estudiant de cirurgia que vol perfeccionar la seva tècnica fent ús de qui tingui a mà. De moment em vist el tràiler, nosaltres. Apunta a la sang-i-fetge de la present edició…
Pausa per dinar, i a les 19:00 a fer cua a l’Auditori, amb la presentació del festival i l'estrena de El Cuerpo. Al tanto: hi seran tots els actors i el director de la peli…
Si us ha quedat el cos amb ganes de mes, correu a la marató de les 00:15 al Prado: un especial Found Footage que presenta The Bay, apreciable proposta de Barry Levinson sobre una plaga que es carrega mig poble. Té un problema, i és que no aporta cap novetat al gènere del fals documental/material trobat; però és de les bones, i té seqüències de pur terror. Després es passa l'antologia V/H/S. Director punter del terror proposen curtmetratges amb resultat desigual, però moments inoblidables. Juguen amb el gènere, amb les històries més clàssiques, i no escatimen en gore. Encantarà als fanàtics, i no l'oblidarà amb facilitat qui no vagi preparat… D’Area 407, la que tenca la marató, fugiu.
Recorregut alternatiu
Comenceu el festival a les 11:45 al Prado, a on es projecta una de les grans de l’any. Room 237 és un documental sobre El resplandor, que en realitat és el resultat d’escoltar les teories més esbojarrades sobre el seu significat. I al final, acaba sent un retracte d’una banda de frikis incondicionals de Kubrick. Divertida, sorprenent, i emotiva, és d’aquelles de les que se'n parlarà durant tot el festival. Paraula.
Sortiu i preneu alguna cosa per dinar de camí a l’auditori. A les 14:00, fan Nameless Gangster, esgotador thriller de mafiosos coreans d’estil impecable, que vindria a ser una mica la resposta al que passaria si Scorsese tingués els ulls atxinats. Proposta molt seriosa, sòl·lida. Ara bé, són gairebé dues hores i mitja. Quedeu-vos a veure El cuerpo a les 19:00, i després doneu-li una oportunitat a la primera peli de la marató següent: Doomsday Book és una antologia de tres curts fets pels coreans Kim Ji-woon (Encontré al diablo i Yim Pil-sung (Hansel y Gretel), i hi surten zombis, robots i la fi del món. El conjunt és una mica desigual, però té com a mínim una de les històries genuïnament bona.
