El Condensador de Fluzo 1×35 (Season Finale) – Depict

Doncs au, pleguem. Darrer Fluzo de la temporada i darrer depict al respecte. El programa ja el deveu haver sentit, així que ja només queda posar-ho tot en paraula i no perdre's ni una sola de les recomanacions que vam llançar mentre sentíem el gust salat de l'estiu a les genives. Cliqueu i raspeu les darreres engrunes de Fluzo, que fins al setembre res de res.

VINYETES: ETIENNE DAVODEAU - Los ignorantes
Si el nivell no fos tan alt, encara hi cabria la sorpresa. Però vaja, no és el cas. El còmic francès segueix donant alegries i un dels seus millors exponents actuals al marge de "L’association" va camí de convertir-se en un imprescindible. Tot gràcies a obres com Lulú, mujer desnuda o aquesta Los ignorantes que amb tant d’encert edita La Cúpula: un intercanvi d’idees, d’experiències, d’aprenentatges en un llibre profundament humanista i que aposta per l’estudi de personatges i per la reivindicació del bon vivre, de la serenor i de la tranquil•litat espiritual. Ah, però tot això no ve de gratis: darrera de tot bon producte hi ha hores de feina, penes, alegries i sacrificis. Sigui a l’hora de fer un còmic o de treballar una vinya. Molt maco.+info
Étienne Davodeau es un autor de cómic que no sabe casi nada del mundo del vino.
Richard Leroy es un viticultor que casi no ha leído cómics. Pero los dos están rebosantes de buena voluntad y de curiosidad. ¿Por qué alguien decide consagrar su vida a dibujar cómics o a producir vino? ¿Cómo y para quién se hacen? Para responder a estas preguntas, durante más de un año Étienne se ha ido a trabajar a los viñedos y a la bodega de Richard, quien, a su vez, se ha sumergido en el mundo del cómic.
Han abierto muchas botellas y leído bastantes cómics. Se han paseado en busca de autores y viticultores apasionados por su oficio. Étienne Davodeau apuesta a que hay tantas formas de realizar un libro como de producir vino. Constata que ambos tienen ese poder, necesario y precioso, de unir a los seres humanos. Los ignorantes nos propone el feliz relato de esta iniciación compartida.

CATODICISME: ARMANDO IANUCCI - Veep (HBO)
Si bé les audiències estan responent a mitges, Veep s'està posicionant com una carta guanyadora a la mà d'una HBO que ha tornat a apostar per la qualitat (i ha decidit renovar per una segona temporada). La qualitat d'Armando Ianucci, el senyor que va crear The Thick of It, aquella sèrie tan bona de polítics britànics que ha servit ara com a model per aquesta nova incursió en les macarrades dels dirigents mundials. En aquest cas, la vice dels EUA, interpretada per una Julia Louis-Dreyfus a qui el paper queda com un guà. Desencant, porcades morals, molta conya (britànica o americana, ja no ho sé) i un plamter de personatges que va creixent en efectivitat còmica i que poden estructurar una segona temporada de deliri. Ho veurem d'aquí uns mesos.+info
La senadora Selina Meyer (Julia Louis-Dreyfus) es ascendida inesperadamente a vicepresidenta de los Estados Unidos. Al asumir el cargo, se da cuenta de lo poco preparada que está para desempeñarlo. Para ayudarla en ese trabajo, Selina cuenta con la ayuda de sus asesores: Anna (Anna Chlumsky), jefe de equipo y mujer de confianza, pero muy insegura; Gary (Tony Hale), ayudante de Selina; y Mike McClintock (Matt Walsh), su portavoz.

LLETRAFERIDES: VÍCTOR NUBLA - Cómo caza un dromedario
Sí, sabem com caça un dromedari. I no és com ens esperàvem. De fet, cacen els dromedaris? Per a en Víctor Nubla, nom rellevant de l'escena musical experimental barcelonesa, escriptor de guerrilla, practicant d'una prosa lírica (o viceversa) surrealista i gracienc de la ceba, sí, els dromedaris cacen. I resulta que ens ho explica en aquest llibre que publica la molt guai Blackie Books a mode de servei cultural i recopilatori essencial: els escrits de Nubla es (no) trobaven disseminats en infinitat de publicacions underground comtals, fent la seva feina literària des de les pàgines de llibrets perduts per la vida. Ara podem gaudir d'aquesta col•lecció de relats, o de paràgrafs estranys, o de microhistòries, o del que sigui. Pàgines tenyides de costumisme estrany, ciència ficció torta i idees disperses. A poc a poc i paladejant.+info
Víctor Nubla vive en el barrio gitano de Gracia, en Barcelona. Cree en las regiones temporalmente autónomas y muestra un desinterés absoluto por la cultura del brunch. Empezó a dibujar antes de andar, y el descubrimiento de que letras y palabras son dibujos que explican cosas lo llevó más tarde a la escritura, aunque sea mejor conocido por sus proyectos sonoros. Hay un cóctel en la coctelería Boadas que lleva su nombre, y una vez entró al espacio del tigre del Zoo de Barcelona para colocar una placa metálica con el poema The Tiger, de William Blake. Antes de saber lo que significaba Oulipo, ya coleccionaba piezas de puzle encontradas en la calle.

GRAN PANTALLA. REESTRENES: JOHN FORD - Centauros del desierto
Cosa de la nostàlgia, i mogudes sentimentals personals, però resulta que associo l'estiu amb el cine clàssic en pantalla gran. Gràcies a iniciatives cinemalafresquistes i altres idees felices dels distribuidors que s'apiaden de les nostres neurones davant l'allau crispeter que comença al juny, cada any podem gaudir d'alguna d'aquelles pel•lícules que ens han forjat com a cinèfils. I aquest any toca LA pel•lícula. El western per excel•lència, el millor de la hisòria, probablement. El game changer que va certificar la profunditat, èpica i aire tràgic d'un gènere que sempre havia anat sobrat de grans temes, però que necessitava la Gran Icona per a trascendir qualsevol tipus de prejudici residual. John Ford era Déu, i Centauros del Desierto la seva millor obra.+info
Texas. En 1868, tres años después de la guerra de Secesión, Ethan Edwards, un hombre solitario, vuelve derrotado a su hogar. La persecución de los comanches que han raptado a una de sus sobrinas se convertirá en un modo de vida para él y para Martin, un muchacho mestizo adoptado por su familia.

ESTRENES: WES ANDERSON - Moonrise Kingdom
Torna la nena mimada de l'indie nordamericà amb una d'aquelles històries que només podien inventar-se ell i els seus amics (aquí, Roman Coppola) i amb una joguina formal exquisita i visualment enganxosa. El relat d'un amour fou i una escapada a la vida en uns anys seixanta de casa de nines on hi cap tradició nordamericana, conte infantil il•lustrat, pinzellades de nouvelle vague i una banda sonora preciosa. Moonrise Kingdom és profundament esteticista, sí. Té un repartiment entre comercial i megaguai, vale. Però és tan enginyosa, tan emocionant, tan divertida, tan tan, que quan acaba un no pot apagar-se el sac del riure del diafragma.+info
Años 60. La huida de dos jóvenes amantes de su pueblo natal lleva a sus familiares y amigos a salir en su búsqueda. Así, quedarán de manifiesto viejos rencores y ocultas relaciones románticas entre algunos de los personajes que participan en la búsqueda.

EXTRA: SALA MONTJUÏC
Un any mes, la sala Montjuic (cinema a la fresca en un lloc que talla respiracions, i no només per l'altitud) es debat entre la selecció acurada i l'obvietat amb qualitat per a ofertar una selecció de pel•lícules de la temporada, imbricades amb una tria d'obres clàssiques o de culte. I, com sempre, hi ha de tot. Qui estigui una mica pendent de l'actualitat i compti amb un cert bagatge, poca cosa nova en podrà extreure, però sempre pot ser divertit veure en Buster Keaton (El moderno Sherlock Holmes) compartint cicle amb Arnold Schwarzenegger (Terminator 2), revisitar els drames negres de Holly Martins i Harry Lime (El tercer hombre) o tornar a patir amb la diabòlica criatura de Rosemary.+info