El Condensador de Fluzo 1x33 - Depict

Ai ai ai... Acabem, acabem. Repassem en un dels nostres darrers programes en directe abans l'estiu (sí, ho recordarem a cada depict de cada setmana, cap problema?) una mica el que dóna de sí aquesta cosa informe anomenada cultura i que passa per coses com llibres mitificats, justament idealitzats, directors centreuropeus que guanyen premis a festivals cultureta, sèries canadenques bastant trashy o còmics costumistes amb un àlien com a corpotagonista.
Si no era a El Condensador de Fluzo on havia de ser? (a molts altres llocs, però a cap altre amb tanta jeta com nosaltres).
Escolta primer, llegeix a continuació.

VINYETES: CHARLES BERBERIAN i CHRISTOPHE GAULTIER – Caído del cielo
Queden lluny ja els temps de Monsieur Jean, però un dels seus autors, el que tenia la part Berberian a “Dupuy et Berberian” torna al costumisme, ara amb un personatge més crescudet (els temps de la trentena del sr. Jean es van superar) a qui, de cop, se li apareix un alien per la vida. Un ésser que aportarà explicacions al fracàs vital del protagonista després que el seu futur s’hagués convertit en una merda, lluny de les brillants expectatives de joventut, en uns anys vuitanta que havien de ser la porta dels somnis cap a l’èxit personal i professional. Segones oportunitats i viatges en el temps per a un còmic que es llegeix així de ràpid: [pop!].+info
Caído del cielo nos narra un viaje en el tiempo, a la vez que nos habla de la posibilidad de una segunda oportunidad cuando uno no ha parado de equivocarse en la vida. La vida de Émile cambió durante la primera fiesta de la música en 1982. Ese 21 de junio, cuando los críticos de rock llegados desde París iban a reparar en su banda, asegurando así su gloria probable, Émile fue incapaz de sacar un acorde de su guitarra. Nunca supo por qué.
28 años más tarde, Émile se ha convertido en una estrella del fracaso. Tiene un hijo de cinco años con el que vive en casa de sus suegros, los cuales le consideran un hombre inmaduro, y su exmujer lo acosa. Trabaja para un agente inmobiliario antipático y liga con chicas mucho más jóvenes que él, llevándolas a chalets en venta.
La banalidad y la mediocridad de su vida desaparecen con la llegada de Boris, un extraterrestre tentacular. Boris ha venido a buscar una pequeña caja que se había olvidado en la Bretaña, un cierto día 21 de junio de 1982. Sin embargo, aquello que no debía de haber sido más que una discreta visita a la tierra, se transforma rápidamente en una búsqueda en la Bretaña y en el tiempo.

CATODICISME: Continuum (Showcase)
Rachel Nichols, la rossa (sense perruca) d’Alias torna a assumir un protagonista per la petita pantalla amb aquesta proposta de la canadenca Showcase. La qüestió és que el plantejament és tan idiòtic (assassins del futur viatgen al present per a escapar-se de la pena capital; se’ls ha de perseguir) i els resultats tan casposos (nivell artístic justet justet), que la cosa acaba agradant. O el síndrome “es buena de puro mala”, com deia un dels meus professors de facultat. Si no hi ha res més a fer...+info
Una detective del año 2077 viaja, accidentalmente y con unos duros criminales, al momento presente donde contacta con el creador de la tecnología de comunicación que se utilizará en el futuro. Desde ese momento su objetivo será detener a los criminales de su tiempo antes de que inicien una guerra y volver a casa.

Hit & Miss (Sky Atlantic)Paul Abbott torna després de la reputada Shameless i de nou toqueteja la llaga amb el seu dit britànic, amb una bona ungla endurida a la punta: ara ens parla de nou d’una família disfuncional de la Gran Bretanya més working class (o més desafavorida fins i tot) a través de la peripècia vital i emocional d’una assassina professional que té tita. En altres paraules, Chloë Sevigny fent de transsexual solitària a qui li plou del cel una família per a un producte que tot i que no sempre aconsegueix evitar el bec gros, aconsegueix plantejar-se a si mateixa com una aposta tan arriscada com visualment sensible. Té futur i un parell de pebrots. Literalment.+info
Hit and Miss trata sobre la familia, la identidad sexual y el asesinato, ya que sigue los intentos de Mia (Sevigny) de sobrellevar sus instintos asesinos junto a sus nuevos instintos maternales cuando empieza la vida con su nueva familia.

The Booth at the End (FX)
Miniatura per a la web que demostra que per posar a la picota els més baixos instints humans només es necessita un parell de plans, una cafeteria de carretera, un home ambigu i de la capacitat interpretativa de Xander Berkeley i un guió de ferro. D’acord, no són pas poques coses, però el resultat és tan minimalista a la vista com apoteòsic en resultats: una dotzena de personatges que van creuant els seus destins en un piece of work com els d’abans, collonuda mostra del que es pot arribar amb una idea potent. Sorpresa de les grosses.+info
En "The Booth at the End" un hombre misterioso se sienta en un reservado al final de un restaurante. La gente se le acerca con cosas que quieren: un padre con un hijo enfermo, una mujer que quiere ser más bonita, una monja que quiere escuchar a Dios otra vez. El hombre puede hacer que esas cosas sucedan. Por un precio.

LLETRAFERIDES: RICHARD HILLARY – El último enemigo
No hi ha res com escriure una novel·la i desaparèixer per a ser mitificat i convertit en figura de culte. És el que li va passar, i no és que ho busqués, en Richard Hillary, espècie d’exemple primerenc del “vive deprisa, muere joven y deja un bonito cadàver” on el “vive deprisa” el podríem entendre com “enrola’t a les forces aèries”. Fou durant la Segona Guerra Mundial i va acabar amb la seva vida als 24 anys. Abans, però, va tenir temps d’escriure aquest autobiogràfic El último enemigo, a mig camí entre la reflexió vital i la novel·la d’aventures que ens posa i ens fixa per sempre més la mel als llavis: fa vertigen pensar en què hagués pogut significar aquest home per la literatura del segle XX de no haver mort.+info
El último enemigo es un relato de dos años de vida del autor, que abarca desde los despreocupados meses en el Oxford anterior a la guerra, pasando por la formación como piloto de Richard Hillary y sus compañeros, hasta que su aparato es derribado en septiembre de 1940. Empieza ahí el periplo del autor por quirófanos y salas de recuperación. La participación en la batalla de Inglaterra, las heridas sufridas y la consiguiente pérdida de la inocencia juvenil desatan unas reflexiones que hacen que el relato supere el nivel de la mayoría de las memorias para pasar a la categoría de los libros que contribuyen a la formación de mitos contemporáneos. Humanidad y fuerza llenan las páginas de la única obra que alcanzó a escribir Hillary.

GRAN PANTALLA: 65è Festival de Cinema de Cannes
El festival de festivals s’ha celebrat i nosaltres en fem un breu repàs. Els guanyadors, els acords unànimes els desacords massius. Pitades i aplaudiments han conviscut en un caldo de cultiu tens (no tant com el de la passada edició amb el seu propi bufó antisemita) on s’han succeït decisions estranyes (per part d’un jurat comandat per Nani Moretti) i on hi ha hagut triomfador indiscutible, un Michael Haneke que torna a sorprendre amb aquesta Amour de la que només se'n saben parlar meravelles.+info

LA MÚSICA DE EL CONDENSADOR DE FLUZO 1x33

AINA – Cynical Red
NO MORE LIES – Paper & Gas 4000rpm
GRIZZLY BEAR – While You Wait for the Others
STANDSTILL – Adelante, Bonaparte
MIGALA – La canción de Gurb
TV ON THE RADIO – DLZ
THESE NEW PURITANS – Three-Thousand
STANDSTILL – La familia inventada
CALEXICO – Sunken Waltz
NEKO CASE – Hold On, Hold On
CAT POWER – Lived in Bars
STANDSTILL – El resplandor