Fluzeros i fluzeres, tornem-hi! Per segon any consecutiu, el programa de ràdio líder (a Sant Just els dijous entre les 20.00 i 21.00 del vespre) es trasllada a Sitges per a seguir de ben a prop l'edició número 46 del Festival internacional de cinema fantàstic de Catalunya. Per davant, onze dies de maratons impossibles i pel·lícules per a tots els gustos, amb taquillazos en potència i cinema d'autor i només un denominador comú: el consum massiu de cafeïna. Ara bé, no patiu, que com ja vam fer l'any passat, ens proposem ajudar-vos de nou amb un recorregut pel que, a priori, pot ser el més interessant del festival que arrenca avui mateix. Preparats?
Primer dia, i primer parell de bombes. Si sou a temps, agafeu el tren per a arribar a l'Auditori: a les 9:45 reposen una versió restaurada i tridimensional de El màgic d'Oz, ocasió única per a tornar a gaudir d'un dels grans clàssics de la història del cinema. Us aconsellem que després aneu a esmorzar amb la calma, per prendre forces i encarar una de les projeccions més estranyes, però alhora úniques, inclassificables i magistrals del festival: Upstream Color. Vam tenir la sort de veure-la fa uns dies i no, no és una pel·lícula que recomanaríem a tothom, però nosaltres ja tenim ben clar que ocuparà una posició d'honor al nostre top del festival... És a les 14:30, a l'Auditori. Perfecte per anar a dinar després, comentar la jugada i anar amb forces a la gran obertura del festival: Grand Piano, pel·lícula inaugural i amb presència de l'Elijah Wood inclosa (el hòbbit s'està aficionant a Sitges). Diuen d'ella que és com una barreja entre Última llamada i Buried (Enterrado) però amb un piano. ¡Nos vale! Tal com acabi la festa d'inauguració, quedeu-vos a l'auditori per veure el darrer treball d'un altre habitual: Terry Gilliam presenta The Zero Theorem, amb un repartiment de vici: Christoph Waltz, Matt Damon, Tilda Swinton, Ben Whishaw, Peter Stormare...
Comenceu a les 14:15 al mític Prado amb Why Don't You Play in Hell, una burrada japonesa d'un valor infal·lible com és Sion Sono. El de Coldfish proposa un deliri formal i argumental a on tenen cabuda yakuzas, drames, comèdies i romanços, i sobretot, excessos per tot arreu, fins al punt de deixar al Tarantino en un amateur. Acaba, i teniu tot el temps del món per pair i anar cap al Retiro, a on fan des de les 18:30 l'esperat retorn al gènere vampíric del Neil Jordan, responsable d'Entrevista con el vampiro. Protagonitzada aquesta vegada per Saoirse Ronan i una Gemma Arterton espectacular, Byzantium no té res a veure amb l'anterior, i potser sigui molt menys transcendental... però manté intacte un estil de Gran Cine, de pel·lícula clàssica, ben feta. Digna d'un gran director, en definitiva. Val la pena veure-la, i fer-ho en pantalla gran. Després us toca escollir: o The Zero Theorem a l'Auditori, o sense moure-us del Retiro, pausa per a sopar inclosa, Grand Piano a les 22:45, just abans de la primera marató del festival amb una 100 Bloody Acres força divertida...
Com ja vam fer l'any passat, aquesta secció la dedicarem a recordar-vos segones i terceres sessions de pel·lícules destacades. Per si les voleu recuperar...
I nosaltres què veurem Nosaltres tenim ben clar que hem de veure Gran Piano i The Zero Theorem. Ens veureu a les 12:15 i a les 22:45 a l'Auditori, i les hores del mig les dedicarem a The Colony (14:30 - Retiro) i a Goltzius and the Pelican Company (18:45 - Prado), perquè és de Peter Greenaway, i Peter Greenaway sempre acostuma a ser un must... ja us direm.
No hay comentarios:
Publicar un comentario