Festival de Sitges 2013. La ruta - Dilluns 14

Dia estrany el d’ahir, amb sorpreses a on no tocava, i importants decepcions allà on justament s’esperaven grans alegries. Violet, la revolució indie de Berdejo, va ser la part positiva del dia; Mindscape, la gran aposta espanyola però feta en anglès, la negativa. I després, un mínim històric, en forma de Mariah Mundi, desastre no només cinematogràfic, sinó també pel que fa el festival. A banda de la qualitat qüestionable del producte, l’assassinat definitiu ha estat presentar-la a un festival a on no pintava absolutament res. Entenem que per una producció de la terra s’hagi d’apostar, però hi ha límits que de vegades poden jugar molt en contra de la pel•lícula en qüestió... ja veurem si arriba a estrenar-se a nivel comercial després dels Pals rebut a Sitges.

Recorregut recomanat
Dia de marató a l’Auditori. A les 10:30 els fans dels neo-cowboys tenen una cita impepinable amb Machete Kills, segona part de la improbable trilogia de l’encara més improbable director Robert Rodriguez. A les 12:15, canvi radical de proposta en forma de We Are What We Are, remake d’una molt estimable Somos lo que hay que vam poder veure a Sitges fa uns anys, ara amb el director Jim Mickle (Stakeland) al capdavant. Pinta força bé tot i que les diferències en relació amb l’original són brutals tant a nivell argumental com a tècnic. Sortiu i torneu a entrar (avui no mengeu) per a veure Coherence, de la que se’n diuen meravelles: història de moltes realitats en plan La dimensió desconeguda + Perdidos, guió intel•ligent... hi ha qui diu que serà de les millors de l’any.

Malauradament no diuen el mateix de Possession, tot i que com sempre que toca parlar de Brillante Mendoza, hi ha opinions per a tots els gustos. Nosaltres som de la idea de veure tot el que estreni el de Kinatay, i aquesta que barreja possessions, critiques als mitjans de comunicació i tempestes brutals, pinta a imprescindible. És a les 16:15, decidiu si hi aneu o feu migdiada abans de tornar a entrar per a Borgman (18:30, sempre a l’Auditori), la pel•lícula holandesa d’Alex van Warmerdam que porta fent força soroll a festivals com, casi nada, Cannes. Teniu cos per a més? Genial, perquè a les 23.:15, al Retiro, fan Kiss of the Damned. No és perfecta, ni de bon tros, però la proposta vampírica de Xan Cassavetes té força i personalitat, és moderadament malvada, i per tant, ja val més que el 90% del cine de vampirs actual.

Recorregut alternatiu
Comenceu amb Frankenstein’s Army, a les 10:15 al Retiro. Es tracta d’un producte tipus found footage però ambientat a la Gran Guerra, amb bitxos a mig camí entre soldats i màquines, i moments d’intensitat força elevada. Arribeu amb la calma a l’Auditori, per a Coherence i quedeu-vos fins a les tantes: We Are What We Are i Machete Kills tornen a projectar-se a les 20:45 I les 23:00 respectivament.

Te les vas perdre?
Si us vau perdre A Glimpse Inside Mind of Charles Swan III i voleu saber com dimonis és l’esbojarrada proposta protagonitzada pel Charlie Sheen, podeu veure-la a les 08:30 al Retiro. Al mateix cinema, a les 19:00, The World’s End té l’obligació de convertir el passi en una de les mítiques festes que normalment es formen en aquesta sala. I al final de la mateixa, començarà la mig reivindicable The Call (21:15).

I nosaltres què veurem
Nosaltres farem intensiu a l’Auditori, igual que vosaltres, però després tenim previst deixar-nos caure pel Prado: a les 20:15 es projecta Nobody’s Daughter Haewon, d’un altre dels nostres ídols: Hong Sang-soo. I després, a les 22:15, fan una marató que pinta interessant, sobretot per la primera de les pel•lícules proposades: Jiseul, drama històric sobre la rebel•lió de la població d’una illa sur coreana, que tindrà continuació en forma de National Security, sobre els abusos de la policia del país... de vegades, ens toca posar-nos seriosos.