miércoles, 30 de octubre de 2013
lunes, 14 de octubre de 2013
Festival de Sitges 2013. La ruta - Dilluns 14
Dia estrany el d’ahir, amb sorpreses a on no tocava, i importants decepcions allà on justament s’esperaven grans alegries. Violet, la revolució indie de Berdejo, va ser la part positiva del dia; Mindscape, la gran aposta espanyola però feta en anglès, la negativa. I després, un mínim històric, en forma de Mariah Mundi, desastre no només cinematogràfic, sinó també pel que fa el festival. A banda de la qualitat qüestionable del producte, l’assassinat definitiu ha estat presentar-la a un festival a on no pintava absolutament res. Entenem que per una producció de la terra s’hagi d’apostar, però hi ha límits que de vegades poden jugar molt en contra de la pel•lícula en qüestió... ja veurem si arriba a estrenar-se a nivel comercial després dels Pals rebut a Sitges.
Dia de marató a l’Auditori. A les 10:30 els fans dels neo-cowboys tenen una cita impepinable amb Machete Kills, segona part de la improbable trilogia de l’encara més improbable director Robert Rodriguez. A les 12:15, canvi radical de proposta en forma de We Are What We Are, remake d’una molt estimable Somos lo que hay que vam poder veure a Sitges fa uns anys, ara amb el director Jim Mickle (Stakeland) al capdavant. Pinta força bé tot i que les diferències en relació amb l’original són brutals tant a nivell argumental com a tècnic. Sortiu i torneu a entrar (avui no mengeu) per a veure Coherence, de la que se’n diuen meravelles: història de moltes realitats en plan La dimensió desconeguda + Perdidos, guió intel•ligent... hi ha qui diu que serà de les millors de l’any.
Recorregut alternatiu
Comenceu amb Frankenstein’s Army, a les 10:15 al Retiro. Es tracta d’un producte tipus found footage però ambientat a la Gran Guerra, amb bitxos a mig camí entre soldats i màquines, i moments d’intensitat força elevada. Arribeu amb la calma a l’Auditori, per a Coherence i quedeu-vos fins a les tantes: We Are What We Are i Machete Kills tornen a projectar-se a les 20:45 I les 23:00 respectivament.
Si us vau perdre A Glimpse Inside Mind of Charles Swan III i voleu saber com dimonis és l’esbojarrada proposta protagonitzada pel Charlie Sheen, podeu veure-la a les 08:30 al Retiro. Al mateix cinema, a les 19:00, The World’s End té l’obligació de convertir el passi en una de les mítiques festes que normalment es formen en aquesta sala. I al final de la mateixa, començarà la mig reivindicable The Call (21:15).
I nosaltres què veurem
Nosaltres farem intensiu a l’Auditori, igual que vosaltres, però després tenim previst deixar-nos caure pel Prado: a les 20:15 es projecta Nobody’s Daughter Haewon, d’un altre dels nostres ídols: Hong Sang-soo. I després, a les 22:15, fan una marató que pinta interessant, sobretot per la primera de les pel•lícules proposades: Jiseul, drama històric sobre la rebel•lió de la població d’una illa sur coreana, que tindrà continuació en forma de National Security, sobre els abusos de la policia del país... de vegades, ens toca posar-nos seriosos.
domingo, 13 de octubre de 2013
Festival de Sitges 2013. La ruta - Diumenge 13
I sí: The Green Inferno va convertir-se en la gran festa Sitges (no ens pregunteu pel valor de la peli per se, però la vam gaudir com a nens petits), així com Contracted (la noia que s’infecta de zombitis) va confirmar la seva condició de pel•lícula sorpresa del festival. I l’aposta segura que ens vam reservar, l’única que ens van deixar veure després de les negatives per a The Zero Theorem i Escape from Tomorrow, ens va deixar força satisfets. El documental Blackfish no pinta res a Sitges... o sí, doncs és una història de por pura, sobre el maltractament del regne animal per obra i gràcia de l’ésser humà. Xunga. Però seguim, que avui toca un parell de títols que haurien de fer soroll a sales comercials en breus…
Esmorzeu amb calma, però que no se’us passi l’hora: a les 10:30 a l’Auditori toca començar amb The World’s End, tancament de la trilogia del cornetto de l’Edgar Wright i el Simon Pegg. Sí, allò que va començar amb Zombies Party, i que va continuar amb Arma fatal, troba conclusió en forma d’esbojarrada sortida de birres d’una colla d’amics que haurà d’enfrontar-se amb una invasió alien. Una festa pràcticament rodona que després té una inesperada after party amb The Call. Thriller protagonitzat per la Halle Berry, d’estrena ja confirmada només en DVD. Ens hem begut l’enteniment? No, resulta que dirigeix Brad Anderson, garantia de producte ben fet, compacte, àgil, i moderadament personal. Poca cosa, però molt addictiva, avisats quedeu (comença, a l’Auditori, a les 12:45). Just després, bogeria no apta per a tots: a l’Auditori es projecta A Glimpse Inside the Mind of Charles Swan III, surrealisme protagonitzat per un Charlie Sheen en su salsa, a les ordres de Roman Coppola.
Pareu una mica, preneu aire, i nova marató al vespre, sempre a l’Auditori. Ara, en forma de Patrick (18:45) i Mindscape (20:45). La primera, remake d’un clàssic de sèrie Z de por australià, amb un Charles -Tywin Lannister- Dance que presentarà la pel•lícula en viu (i rebrà el premi que toqui, com sempre que ve qualsevol famós de l’estranger...). La segona, debut rere les càmeres de Jorge Dorado, amb un repartiment de luxe: Mark Strong, Taissa Farmiga i Brian Cox són alguns dels protagonistes d’aquest thriller sobre un crim a resoldre via subconscients, que és una de les grans apostes del cinema espanyol de la temporada... veurem.
Recorregut alternatiu
A les 10:45, al Prado, doneu-li una oportunitat a Violet, resposta hiper indie, hiper bonrotllista, de Luiso Berdejo a la indústria de Hollywood que tants maldecaps li va provocar quan La otra hija. Oh, i protagonitzada per Leticia Dolera; no cal dir res més! Apunteu-vos després a l’Auditori, que és a on ho fan pràcticament tot avui, i de fet, espereu que acabi Mindscape per recuperar The World’s End, una forma PERFECTE d’acabar el dia.
A les 8.30, al Retiro, fan Blind Detective, del Johnnie To, i després (a les 11:00) El màgic d’Oz en 3D. També en 3D, també al Retiro, però a les 17:00 reposen Space Pirate: Captain Harlock (ja sabeu, nosaltres la donem per perduda); a les 00:00, colofó amb The Green Inferno. En serio, aneu-hi. Finalment, Drug War obre avui la marató de l’Auditori, a la 01:00.
I nosaltres què veurem
Nosaltres començarem ben d’hora, traient-nos del mig Mindscape perquè la feina se’ns acumul•la: la veurem a les 8:30 a l’Auditori. Enllaçarem amb Violet al Prado perquè creiem que pot ser una gran sorpresa, i després veurem com pinta allò de Mariah Mundi and the Midas Box, superproducció catalana feta en anglès, adaptant una nova saga literària infantil/juvenil. I després ja ens quedarem a l’Auditori hasta que el cuerpo aguante. Dia llarg...
sábado, 12 de octubre de 2013
Festival de Sitges 2013. La ruta - Dissabte 12
Dia estrany, el d'ahir. No tant per les sorpreses i decepcions cinematogràfiques (hey, això és Sitges!) sinó per les ombres d'una administració que va afectar molt negativament el treball de la premsa acreditada. I és que per primera vegada en molt de temps, molts de nosaltres no vam poder veure algun dels títols mes rellevants del dia. I pitjor encara: tampoc hem pogut aconseguir entrada per a algun dels d'avui. Així doncs, ni vam poder veure The Zero Theorem, ni podrem veure, de moment, Space Pirate: Captain Harlock 3D aquesta tarda o Escape from Tomorrow al vespre. I aquesta, creiem, és la més imprescindible del festival. En fi, veurem què surt de tot això però bé no pinta, no...
10.30. Auditori. Primera parada obligada, i és que un dels alumnes aventajats de Sitges torna i ho fa amb una mena d'homenatge a l'Holocausto caníbal de Ruggero Deodato. Parlem d'Eli Roth, ni més ni menys, i de la seva darrera col·laboració amb Nicolás López (Aftershock): The Green Inferno. L'Àngel Sala diu que és la peli més Sitges dels darrers anys... Imaginem que això vol dir que haureu de veure la peli amb l'estómac buit. Sort que després no teniu cap obligació fins a les 14:30. Una vegada més, toca anar a l'Auditori per a veure Blind Detective, un thriller barrejat amb comèdia grollera que es pot entravessar si no entra com toca, que és amb tota la sang al ventre fent la digestió. Que perquè la recomanem? Oh, perquè el seu director és un tal Johnnie To (i Johnnie To mola sempre). Just després fan la del Capità Harlock. Si teniu la sort d'aconseguir entrades doneu-li una oportunitat, i ja ens explicareu què tal...
Porteu una marató un xic fortota, millor parar? Ok, però només una estona: a les 20:45 us toca (again, ens l'haureu d'explicar) Escape from Tomorrow al Prado. Una pel·lícula sobre un pare de família que per la feina i s'emporta els seus a Disneyland, a on es pirra per un parell de nenes... Tot això fet destrangis, sense el consentiment de Disney, i en rigorós blanc i negre. Pinta molt bé.
La nit acaba tranquil·lament amb candidata a sorpresa de la temporada: Contracted, història d'una noia que paga una nit boja amb el contagi d'una ¿malaltia? que encantaria a George A. Romero...
Recorregut alternatiu
Programa per a valents: comenceu a les 8:30 a l'Auditori amb Magic, Magic, un thriller psicològic potser no del tot aconseguit, però moderadament incòmode (és el que busca) i amb la Juno Temple i un Michael Cera xerrant en castellà d'aquella manera. Els fans dels thrillers asiàtics teniu després una sessió de vici amb la notable Drug War (18.45 - Retiro), també d'un Johnnie To que ara ofereix, en relació a Blind Detective, la seva versió més seriosa. Torneu després a l'auditori per a veure The Green Inferno al segon passe del dia, ara a les 22:45.
Te les vas perdre?
Si et vas perdrer ahir Upstream Color, avui tens una segona oportunitat a les 8:30 al Retiro. El mateix cinema permet veure a les 16:30 The Zero Theorem; diuen que no és precisament la millor versió del director, però Gilliam sempre és Gilliam. En canvi, a les 22:45, al Prado, tornen a fer Why Don't You Play in Hell.
I nosaltres què veurem
Doncs sincerament ni idea. No hem pogut agafar entrades per al que volíem veure i, per tant, farem una marató a l'Auditori just després de veure Proxy a les 8:30 al Prado. La tarda, de moment, la reserven per a un documental que pinta francament bé: Blackfish, sobre les orques assassines.
viernes, 11 de octubre de 2013
Festival de Sitges 2013. La ruta - Divendres 11
Fluzeros i fluzeres, tornem-hi! Per segon any consecutiu, el programa de ràdio líder (a Sant Just els dijous entre les 20.00 i 21.00 del vespre) es trasllada a Sitges per a seguir de ben a prop l'edició número 46 del Festival internacional de cinema fantàstic de Catalunya. Per davant, onze dies de maratons impossibles i pel·lícules per a tots els gustos, amb taquillazos en potència i cinema d'autor i només un denominador comú: el consum massiu de cafeïna. Ara bé, no patiu, que com ja vam fer l'any passat, ens proposem ajudar-vos de nou amb un recorregut pel que, a priori, pot ser el més interessant del festival que arrenca avui mateix. Preparats?
Primer dia, i primer parell de bombes. Si sou a temps, agafeu el tren per a arribar a l'Auditori: a les 9:45 reposen una versió restaurada i tridimensional de El màgic d'Oz, ocasió única per a tornar a gaudir d'un dels grans clàssics de la història del cinema. Us aconsellem que després aneu a esmorzar amb la calma, per prendre forces i encarar una de les projeccions més estranyes, però alhora úniques, inclassificables i magistrals del festival: Upstream Color. Vam tenir la sort de veure-la fa uns dies i no, no és una pel·lícula que recomanaríem a tothom, però nosaltres ja tenim ben clar que ocuparà una posició d'honor al nostre top del festival... És a les 14:30, a l'Auditori. Perfecte per anar a dinar després, comentar la jugada i anar amb forces a la gran obertura del festival: Grand Piano, pel·lícula inaugural i amb presència de l'Elijah Wood inclosa (el hòbbit s'està aficionant a Sitges). Diuen d'ella que és com una barreja entre Última llamada i Buried (Enterrado) però amb un piano. ¡Nos vale! Tal com acabi la festa d'inauguració, quedeu-vos a l'auditori per veure el darrer treball d'un altre habitual: Terry Gilliam presenta The Zero Theorem, amb un repartiment de vici: Christoph Waltz, Matt Damon, Tilda Swinton, Ben Whishaw, Peter Stormare...
Comenceu a les 14:15 al mític Prado amb Why Don't You Play in Hell, una burrada japonesa d'un valor infal·lible com és Sion Sono. El de Coldfish proposa un deliri formal i argumental a on tenen cabuda yakuzas, drames, comèdies i romanços, i sobretot, excessos per tot arreu, fins al punt de deixar al Tarantino en un amateur. Acaba, i teniu tot el temps del món per pair i anar cap al Retiro, a on fan des de les 18:30 l'esperat retorn al gènere vampíric del Neil Jordan, responsable d'Entrevista con el vampiro. Protagonitzada aquesta vegada per Saoirse Ronan i una Gemma Arterton espectacular, Byzantium no té res a veure amb l'anterior, i potser sigui molt menys transcendental... però manté intacte un estil de Gran Cine, de pel·lícula clàssica, ben feta. Digna d'un gran director, en definitiva. Val la pena veure-la, i fer-ho en pantalla gran. Després us toca escollir: o The Zero Theorem a l'Auditori, o sense moure-us del Retiro, pausa per a sopar inclosa, Grand Piano a les 22:45, just abans de la primera marató del festival amb una 100 Bloody Acres força divertida...
Com ja vam fer l'any passat, aquesta secció la dedicarem a recordar-vos segones i terceres sessions de pel·lícules destacades. Per si les voleu recuperar...
I nosaltres què veurem Nosaltres tenim ben clar que hem de veure Gran Piano i The Zero Theorem. Ens veureu a les 12:15 i a les 22:45 a l'Auditori, i les hores del mig les dedicarem a The Colony (14:30 - Retiro) i a Goltzius and the Pelican Company (18:45 - Prado), perquè és de Peter Greenaway, i Peter Greenaway sempre acostuma a ser un must... ja us direm.
jueves, 3 de octubre de 2013
Suscribirse a:
Entradas (Atom)