El Condensador de Fluzo 1×31 – Depict

Hi ha qui mira enrere fent la vista cap a tot el que ha passat. I podríeu pensar que nosaltres no, que nosaltres mirem endavant per comptar quants programes ens queden per acabar aquest maleït curs i començar les vacances. Però no, nosaltres mirem sempre cap amunt i cap endins. Sigui el que sigui que vulgui dir això. Estem cansats, però ens estimem el Fluzo, i el mimem cada setmana amb depicts com aquest que desglossen coses com el programa de dijous passat on hi convivia l’obra de teatre L’habitació blava amb els còmics Tonoharu i Speak Low, el Memphis Underground, llibre de Stewart Home, o la peli Profesor Lazhar.
Sí, més info tot seguit


VINYETES: LARS MARTINSON – Tonoharu
Aquest jove americà de nom poc americà va exercir durant un temps de la seva vida d’Amélie Nothomb i va sentir la necessitat d’ambaixar el seu país en un Japó diametralment oposat a la vida que qualsevol persona de la seva edat (poca) desitjaria viure. I després, ja se sap, a plasmar les vivències en aquest còmic de línia clara i sentimentalitat translúcida que pretén –i aconsegueix- reflectir les preocupacions de qualsevol persona que voregi la trentena aquí i, al, d’això, Japó. +info

"Tonoharu" narra la historia de un joven norteamericano que consigue un trabajo como asistente de enseñanza de inglés en un pequeño pueblo japonés. "Tonoharu" es una historia de aislamiento, frustración y misterio, con la cantidad justa de humor negro para evitar ser deprimente.
Dan Wells, el personaje principal, es un recién graduado de la universidad, que consigue trabajo en una escuela secundaria en la ciudad de "Tonoharu". Los profesores y el personal de la escuela son en su mayoría distantes. Su contrato le obliga a permanecer en el campus durante todo el día, incluso cuando no tiene nada que hacer, el aburrimiento resultante junto con el idioma y la barrera cultural es a veces casi insoportable.
Poco a poco, a lo largo de la obra, irán apareciendo diversos personajes que ayudarán a Dan a mitigar esa sensación de tristeza y añoranza. Es así como conoce a Constance, al señor Sato, a la señorita Mori, a Steven, entre otros muchos más.

MONTESOL – Speak Low
Després de 20 anys de despiste, torna l’artista Montesol (un dels noms destacats de l’escena comqiuera barcelonesa dels 70) amb una història trista i melancòlica que, no obstant, no tanca els ulls cap a l’esperança d’un final que obre noves portes. Noves portes a un personatge necessitat de sortides, de la superació d’un passat ple de dolor a través de la retrobada de l’esperança. Speak Low, profund, intens i a més molt bonic de veure. +info

"Speak Low" es el regreso de Javier Montesol al mundo del comic después de casi 20 años. En esta obra el autor hace una reflexión sobre el dolor, el dolor que arrastra constantemente el ser humano durante su existencia. Es una obra de sentimientos, de sensaciones y de los altibajos del ser humano ante los cambios inesperados de la vida, de los que sorprendentemente siempre consigue salir adelante. Todo gira en torno al amor, que Montesol considera la esencia de la vida y fin último de la existencia.

GRAN PANTALLA: PHILIPPE FALARDEAU – Profesor Lazhar

Agradarà a tothom. I no cal tenir l’antena sintonitzada a l’ona mitjana del cine d’autor. Perquè aquesta petit pel·lícula de Canadà que ja s’ha posicionat com a sleeper del moment té prou capacitat com per manipular les seves eines amb fluïdesa: subtilitat que agradarà als indies i populisme contingut per atrapar a la resta. Ben feta, ben interpretada, ben narrada, entretinguda. Sense problemes. +info

Un maestro de primaria de origen argelino entra en contacto con un grupo de adolescentes de Montreal obsesionados por el misterio de la muerte.

LLETRAFERIDES: STEWART HOME – Memphis Underground
La revolució literària de la temporada ens arriba en forma de granada de mà llençada per un inconforme amb tot, ex-rocker, actual punkarra de l’escena londinenca més malparida. Stewart Home ha arribat per a entregar la seva obra més complexa, menys directa però també més molsuda, no apta per a sensibilitats d’alta vibració ni per a cors estovats: això talla, cou, pica i salteja de gust la ferida. No deixa ningú estalvi i renega de tot i de tothom. Inclòs el propi autor. Dinàmic, feixuc, subtil, salvatge, experimental, hipercomercial. Tot alhora. Sense presoners. Must read, desmunta excuses. +info

Enviado a una remota comunidad escocesa para hacerse pasar por artista becado, el narrador de la provocativa "Memphis Underground" descubre un entorno de corruptelas, intercambios de pareja y secretos militares; mientras, en Londres, su alter ego merodea por los pubs y los clubs, enfermizamente obsesionado con el soul, saltando de empleo en empleo y tratando de sobrevivir como sea. Fascinante e irresistible, a medio camino entre la autobiografía, el manifiesto estético, la sátira feroz del mercado del arte y la más delirante de las ficciones, "Memphis Underground" es el nuevo e irreverente capítulo en la estela de terrorismo literario y vandalismo dialéctico del enfant terrible londinense Stewart Home. Un salvaje e inclasificable artefacto explosivo y metaliterario que conjuga la osadía formal de Lawrence Sterne, la violencia soterrada de Alexander Trocchi y el aura esotérica de Arthur Machen.

ESCENA: DAVID SELVAS I NORBERT MARTÍNEZ – L’habitació blava

A partir d’un text del reputat dramaturg britànic David Hare (Les hores), Selvas i Martínez porten al Romea aquesta mena de reinterpretació de l’obra d’Arthur Schintzler La Ronda, una reflexió sobre les relacions entre homes i dones de diferents condicions (un taxista, una model, una actriu...) a partir d’una sèrie d’encontres sexuals. En altres paraules, Nao Albet, Àura Márquez, Msria Rodríguez i el mateix David Selvas s’exposen a si mateixos damunt l’escenari per a interpretar un text amb la polaritat activada i els riscos elevats. Com ha de ser i com ens agrada. +info

Inspirada en "La Ronda", d’Schnitzler, David Hare ens enfonsa en una brillant meditació sobre els homes i les dones, el sexe i la condició social, els actors i el teatre. L’obra pren com a punt de partida, i ho fa amb gran perspicàcia, el delicat tema que exposava Freud sobre la projecció i el desig, i el reinventa en un context agredolç, que és alhora etern i totalment actual. La versió de "The Blue Room", estrenada al Donmare Warehouse de Londres el 1998, i encapçalada per Nicole Kidman i Iain Glen va rebre els elogis per part de la crítica.

CATODICISME: Fringe (FOX)

Quatre temporades després, Fringe sembla haver perdut una mica el nord que podria haver trobat cap a la meitat de la seva aventura televisiva. Fruit de les pressions per l’audiència? Desbruixolament dels guionistes? Sigui com sigui, aquest final de temporada ha tancat de manera una mica estranya una sèrie de capítols un tant erràtics. L’essència segueix estant-hi, però l’espurna no ha brillat el que s’esperava. Ara, una darrera tanda de tretze capítols haurà de deixar la sèrie que un dia va passar pel cap de JJ Abrams al lloc on li pertoca: aquell punt elevat que habiten les grans sèries cancel·lades. +info

LA MÚSICA DE EL CONDENSADOR DE FLUZO 1x31

METRONOMY – The Look
IDIOT GLEE – Don’t Go Out Tonight
THE ROLLING STONES – You Can’t Always Get What You Want
McENROE – La cara noroeste
TOM WAITS – Filipino Box Spring Hog
JESSE WINCHESTER – Step by Step
PETER SARSTEDT – Where Do You Go to My Lovely
MAGNETIC MAN – Flying Into Tokyo
ARTHUR AND MARTHA – Japanese Kiss
LOTUS PLAZA – Strangers
FELA KUTI & ROY AYERS – Africa – Center of the World
SANTA ESMERALDA – Please Don’t Let Me Be Misunderstood