Dues mitges dotzenes de programes ja i preparant-nos per enfrontar les festes amb forces i valor. Abans vindrà un altre programa, el de la setmana vinent, que tindrà un puntet especial. I de moment podeu acabar de lligar els caps argumentals que us hagin quedat sueltus sentint de nou o per primera d'una llarga llista de vegades aquest darrer Fluzo 1x12. Com sempre, una mica d'assortit cultural variat, barrejat a lo totum revolutum però amb el rigor (?) que ens caracteritza. Una hora de bajenades amb fonament de la mà del Carlos i el Xavi. Al vostre servei.
LLETRAFERIDES: LAURA FERNÁNDEZ - Wendolin Kramer
De les entranyes de la cultificació definitiva torna Laura Fernández després d'haver revolucionat en secret les bases de la literatura més indi d'aquest país. I amb això em refereixo a aquest país. Amb Bienvenidos a Welcome, la terrassenca va facturar una novel·la deliciosament maleïda, convertida en objecte de cobdícia pels moderns que tenen l'antena més ben posada (ajem), i ara retorna amb un Wendolin Kramer que depura les seves línies mestres però sense renunciar al seu personal estil. Un noir embogit, farcit de disberats, personatges estrambòtics, surrealisme al cub i referències poperes que abarquen des de Peter Parker fins a Kirk Cameron. Ahí es nada. +info
Wendolin Kramer no es una chica cualquiera. Es Súper Chica. O eso cree ella. Guarda un traje con capa en su armario y está esperando a que Kirk Cameron conteste sus cartas. Con casi treinta años, ha montado un despacho en su cuarto, situado en una callejuela putrefacta de una entrañable Barcelona sonámbula, y trata de resolver malentendidos. Wen se sumergirá en una aventura que cambiará para siempre su vida.
GRAN PANTALLA - ESTRENES: MICHEL HAZANAVICIUS - The Artist
Un sleeper cridat a convertir-se en èxit sense paliatius, un experiment formal que porta el cinema romàntic més enllà del que s'ha portat... des de l'arribada del sonor, The Artist és una pel·lícula muda amb tot el que comporta: Michel Hazanavicius fa un exercici de suplantació formal i fa actuar els seus intèrprets com si fossin Douglas Fairbanks i Mary Pickford per construir una comèdia sentimental que busca universalitzar el fet romàntic cinematogràfic. Agradarà pràcticament tothom després d'haver encisat per tots aquells festivals per on ha passat. +info
Hollywood 1927. George Valentin es una gran estrella del cine mudo a quien la vida le sonríe. Pero, con la llegada del cine sonoro, quedará sepultado en el olvido. Por su parte, la joven actriz Peppy Miller verá impulsada su carrera a lo más alto, al firmamento de las estrellas.
OLIVIER PICTET, RECUENCO, PABLO MARTÍN TORRADO - Lo más importante de la vida es no haber muerto
Estrambòtica comèdia espanyola, del bo i millor que podrem veure a l'actual temporada a les cartelleres parlades en castellà, Lo más importante de la vida es no haber muerto és un projecte dirigit pel col·lectiu OLMAPA i que compendia estils i tendències cinèfiles de tota mena: aquí es donen la mà homenatges al clàssic, a l'expressionisme i al surrealisme. Pot ser que passi desapercebuda, ja se sap, però en qualsevol cas si això passa serà una autèntica llàstima... +info
Jacobo, un atractivo afinador y reparador de pianos, vive en Cataluña con Helena, su mujer. Todas las noches duerme profundamente y sueña que se despierta en una casa llena de pianos milagrosamente afinados. Pero, de repente, el insomnio trastorna completamente su apacible vida y lo sumerge en un estado de confusión.
VINYETES: MIREIA PÉREZ - La muchacha salvaje
Una altra jove promesa, aquesta arribada des de València, Mireia Pérez pot ser candidata a revelació comiquera de l'any gràcies a un notable La muchacha salvaje que, de moment, ja li ha fet guanyar el premi de novel·la gràfica Fnac-Sins Entido. Una paràbola sobre la llibertat i l'alliberament, sobre el trencament dels rols socials i l'aprenentatge, de la mà d'una noia muda que s'enfrontarà a la vida en un món prehistòric ple de noves sensacions, sensibilitats i descobriments. Un puntet de conte infantil, un bastant de Joan Sfar i un futur brillant per davant que inclou més entregues de la sèrie. +info
La muchacha salvaje cuenta la historia de cómo una joven perteneciente a una tribu nómada descubre que es diferente a los demás e inicia un viaje que le llevará a conocer a otras tribus y a otros personajes con nuevas costumbres que le ayudarán a comprender mejor su identidad.
ESCENA: LA VAMPIRA DEL RAVAL, dirigida per Jaume Villanueva
Crònica negra barcelonina damunt les taules a través d'una història delicada, rebutjada per moltes sales degut al seu contingut agressiu i èticament tenebrós. La vampira del raval radiografia els anys delictius d'Enriqueta Martí, un dels personatges més foscos de la història de la Ciutat Comtal, una indivídua que segrestava i assassinava nens i un símbol de la decadència moral de les classes més benestants de Barcelona. Amb un enfocament tragicòmic, aquest apropament al burlesc està dirigit per Jaume Villanueva, escrit per Josep Arias i musicat pel popular Albert Guinovart. Des d'ara mateix i fins al febrer, al teatre del Raval. +info
Ambientada a la Barcelona del 1912, ‘LA VAMPIRA DEL RAVAL’ relata -en clau de musical burlesque tragicòmic- la tenebrosa vida d’Enriqueta Martí, personatge real que segrestava, prostituïa i sacrificava nens i nenes del barri del Raval a fi de satisfer les necessitats eròtiques i terapèutiques de la bona societat barcelonina. El segrestament de la nena Teresita Guitart serà el punt de partida del final de la Vampira i de les seves activitats sinistres.
MÚSICA - CONCERT: BEDROOM
Textures i atmosferes. Boirina i humitat. És el que ens proposa Albert Aromir, cap visible de Bedroom que publiquen nous disc des de les files de Foehn, un El fum blanc que es perfila com a un dels elapés gravats en català a tenir més en compte dels darrers mesos. Probablement, amb La iaia i Senior i el co brutal, una de les bandes en català més interessants del moment. Com sigui, El fum blanc és un disc tan trist com delicat, amb una desesperança que no impedeix de tant en tant deixar entrar petits raigs de llum d'aquells que poden anar donant pistes per seguir el camí en endavant. En concert amb Dotore el proper 19 de desembre. +info
“El fum blanc” (“El humo blanco”) es un tratado secreto de intimidad donde cada canción es una viñeta cuya sombra se alarga sobre el resto y se contaminan mutuamente, multiplicando reflejos y lecturas. Se hace con las palabras, desde la irracionalidad y tropezando continuamente con un léxico que se hace poco habitual y extraño en una canción pop. Contiene el contacto con la naturaleza y las fugas surrealistas. Desde la inocencia y el ardor adulto hasta la imagen cristalina y perfectamente cartografiada de lugares en los que sí, tú también has estado. “El fum blanc” es un disco de canciones, se escucha como la caída de una avioneta en medio de un bosque. Y tú estás ahí para escuchar como cae.
JUNIOR BOYS
Parella de canadencs imprescindibles al panorama synth pop, els Junior Boys tornaven aquest 2011 amb It's All True, un nou àlbum imprescindible (van sembrar els dosmils amb un bon grapat d'aquests) que els col·locava un altre cop al punt de mira de tots els indies del món amb simpatia per l'allò electrònic. Ara, podem aprofitar per veure'ls en directe gràcies a Razzmatazz i el seu sonat onzè aniversari. Serà el proper dimarts 20 a la sala 2. +info
Ask most musicians about the inspiration behind their latest magnum opus and, at best, you’ll get some barely thought out guff about wanting to emulate the Beatles/Kraftwerk/Miles Davis/insert any other exalted artist within the canon of popular music. At worst you’ll be confronted with shoulder-shrugging indifference: “Just listen to the music, man.” Ask Junior Boys’ Jeremy Greenspan about what motivated the making of his and partner Matt Didemus’ fourth album, It’s All True, however, and you’re soon basking in a multitude of cultural, geographic and gastronomic touchstones: namely Orson Welles, Howard Hughes, China, in particular Shanghai, Japan (the band, not the country) Banana Ripple ice cream, Carl Craig and analogue synths, but mostly Orson Welles.
LITORAL
Aires mediterranis, delicadesa, instruments de joguina, pop acústic i un esperit afí al de Pascal Comelade. El nou projecte de Pau Roca de La Habitación Roja té a primera vista poc a veure amb la seva banda mare. Aquí, ell i cinc apassionats més de les sonoritats folkies i riques en tradició i arrel, cuinen un disc cantat mig en francès mig en català que s'ha revelat com a tota una sorpresa de final de temporada. Emocionant, delicat i alegre, Incidents melòdics del món irracional encisa. Ara els tenim de gira per Europa i Espanya.+info
No hay comentarios:
Publicar un comentario