I sí: The Green Inferno va convertir-se en la gran festa Sitges (no ens pregunteu pel valor de la peli per se, però la vam gaudir com a nens petits), així com Contracted (la noia que s’infecta de zombitis) va confirmar la seva condició de pel•lícula sorpresa del festival. I l’aposta segura que ens vam reservar, l’única que ens van deixar veure després de les negatives per a The Zero Theorem i Escape from Tomorrow, ens va deixar força satisfets. El documental Blackfish no pinta res a Sitges... o sí, doncs és una història de por pura, sobre el maltractament del regne animal per obra i gràcia de l’ésser humà. Xunga. Però seguim, que avui toca un parell de títols que haurien de fer soroll a sales comercials en breus…
Esmorzeu amb calma, però que no se’us passi l’hora: a les 10:30 a l’Auditori toca començar amb The World’s End, tancament de la trilogia del cornetto de l’Edgar Wright i el Simon Pegg. Sí, allò que va començar amb Zombies Party, i que va continuar amb Arma fatal, troba conclusió en forma d’esbojarrada sortida de birres d’una colla d’amics que haurà d’enfrontar-se amb una invasió alien. Una festa pràcticament rodona que després té una inesperada after party amb The Call. Thriller protagonitzat per la Halle Berry, d’estrena ja confirmada només en DVD. Ens hem begut l’enteniment? No, resulta que dirigeix Brad Anderson, garantia de producte ben fet, compacte, àgil, i moderadament personal. Poca cosa, però molt addictiva, avisats quedeu (comença, a l’Auditori, a les 12:45). Just després, bogeria no apta per a tots: a l’Auditori es projecta A Glimpse Inside the Mind of Charles Swan III, surrealisme protagonitzat per un Charlie Sheen en su salsa, a les ordres de Roman Coppola.
Pareu una mica, preneu aire, i nova marató al vespre, sempre a l’Auditori. Ara, en forma de Patrick (18:45) i Mindscape (20:45). La primera, remake d’un clàssic de sèrie Z de por australià, amb un Charles -Tywin Lannister- Dance que presentarà la pel•lícula en viu (i rebrà el premi que toqui, com sempre que ve qualsevol famós de l’estranger...). La segona, debut rere les càmeres de Jorge Dorado, amb un repartiment de luxe: Mark Strong, Taissa Farmiga i Brian Cox són alguns dels protagonistes d’aquest thriller sobre un crim a resoldre via subconscients, que és una de les grans apostes del cinema espanyol de la temporada... veurem.
Recorregut alternatiu
A les 10:45, al Prado, doneu-li una oportunitat a Violet, resposta hiper indie, hiper bonrotllista, de Luiso Berdejo a la indústria de Hollywood que tants maldecaps li va provocar quan La otra hija. Oh, i protagonitzada per Leticia Dolera; no cal dir res més! Apunteu-vos després a l’Auditori, que és a on ho fan pràcticament tot avui, i de fet, espereu que acabi Mindscape per recuperar The World’s End, una forma PERFECTE d’acabar el dia.
A les 8.30, al Retiro, fan Blind Detective, del Johnnie To, i després (a les 11:00) El màgic d’Oz en 3D. També en 3D, també al Retiro, però a les 17:00 reposen Space Pirate: Captain Harlock (ja sabeu, nosaltres la donem per perduda); a les 00:00, colofó amb The Green Inferno. En serio, aneu-hi. Finalment, Drug War obre avui la marató de l’Auditori, a la 01:00.
I nosaltres què veurem
Nosaltres començarem ben d’hora, traient-nos del mig Mindscape perquè la feina se’ns acumul•la: la veurem a les 8:30 a l’Auditori. Enllaçarem amb Violet al Prado perquè creiem que pot ser una gran sorpresa, i després veurem com pinta allò de Mariah Mundi and the Midas Box, superproducció catalana feta en anglès, adaptant una nova saga literària infantil/juvenil. I després ja ens quedarem a l’Auditori hasta que el cuerpo aguante. Dia llarg...
No hay comentarios:
Publicar un comentario