jueves, 17 de noviembre de 2011

El Condensador de Fluzo 1x09 - Depict

La setmana passada ho vam provar, i va tenir èxit. I si una cosa funciona, millor serà no tocar-la massa. O sigui que aquí teniu, ben estructuradeta, tota la informació corresponent a El Condensador de Fluzo d'aquesta setmana, emès el 17 de novembre, i disponible en forma de podcast fent un miserable clic AQUÍ. Què, us ho posem fàcil, eh?


GRAN PANTALLA - COMIAT: La Filmoteca tenca les seves portes
Doncs sí, aquesta és la notícia de la setmana a Barcelona: la filmo, tal i com la coneixem, deixa d'existir. Clar, en realitat marxa a un lloc molt millor, al mig de la ciutat i amb tecnologia adient per a la qualitat del seu material, però a nosaltres, que hem crescut al Cinema Aquitània de tota la vida, la trobarem a faltar. I per això intentarem anar a la sessió triple de comiat que es prepara aquest mateix dilluns 21 de novembre. Ojo:

A les 17:00 es projecta El último show, darrera pel·lícula del Robert Altman, sobre el tancament d'una emissora de ràdio.
A les 19:30 li toca a The Last Picture Show, de Peter Bogdanovich, que parlava del tancament d'una sala de cinema, amb la projecció de Río Rojo com a comiat espectacular.
I a les 21:45, precisament, la Filmo s'acomiada amb Río Rojo, western fonamental del Howard Hawks, amb Montgomery Clift i John Wayne.

Imprescindibles, totes. (cóm s'hi arriba)

GRAN PANTALLA - NOVETAT: ROMAN POLANSKI - Un dios salvaje
No serà necessari que ens posem a dir ara qui és Roman Polanski. Qüestions alienes al setè art al marge, un dels millors cineastes actuals torna amb l'adaptació de l'obra homònima de la Yasmina Reza, escriptora de moda amb guions de teatre tan populars com Arte o aquesta que ara ens ocupa. Protagonitzen Jodie Foster, Kate Winslet, Michael C. Hall i Christoph Walz, i és la peli de la setmana. (més info)
Adaptación de la obra teatral homónima de la autora francesa Yasmina Reza. Ha sido rodada en Europa, pero la historia se desarrolla en Nueva York. En la obra original, los protagonistas son dos matrimonios que se reúnen, en principio de manera civilizada, para hablar de la reciente pelea que han tenido sus hijos en un parque. Pero el encuentro se complicará hasta límites insospechados. (Filmaffinity)

ESCENARI: QUI TÉ POR DE LA VIRGINIA WOOLF
No ens allunyem massa de la temàtica, i recomanem una obra de teatre, de la que feia temps que intentàvem parlar-ne. Es tracta de l'última adaptació de l'homònim d'Edward Albee, que dirigeix Daniel Veronese i protagonitzen la Emma Vilarasau, Pere Arquillué, Mireia Aixalà i Ivan Benet. Es va estrenar ara fa unes setmanes al Teatre Romea, on es pot veure a preus francament interessants (entre 17 i 30 € en funció del dia). Voleu saber-ne més? El George i la Martha s’odien. Coneixen perfectament les seves debilitats i com increpar-se. El George és un professor d’història amb un greu problema d’alcoholisme i la Martha és una dona frustrada i irritable. Quan una nit de dissabte es reuneixen amb un company de la feina i la seva dona per passar un estona agradable, la vetllada esdevé un autèntic malson. Tots quatre s’endinsen dins d’un espiral d’odi que acaba per destapar les emocions més profundes de cadascun d’ells. Qui té por de Virginia Woolf? no és més que el retrat de la societat americana del moment i l’anàlisi d’un mal nacional: l’engany.

LLETRAFERIDES: MICHAEL CERA - Piña
Us proposem una lectura ben senzillota, i no perquè el llibre en qüestió no tingui xixa, sino perquè es tracta de 56 pàgines. Amb dibuixos. Així és la proposta del genial Michael Cera, que amb 23 anys ja ho ha demostrat tot, tant a la tele (el seu George Michael Bluth de la sèrie Arrested Development) com al cinema (Juno, Supersalidos, Scott Pilgrim contra el mundo), com a la música (entre d'altres pinitos, va col·laborar a la BSO de Youth in Revolt, encara inèdita a Espanya). Ara es llença amb un episodi de la vida d'un actor en hores baixes, aparentment insubstancial però carregat de sensacions. Algunes incòmodes, d'altres fins i tot depressives... Una coseta molt petita, en definitiva, de la que surt una bomba de destrucció massiva. Edita Alpha Decay.
En Piña, Michael Cera se mete en la piel de una estrella de Hollywood en declive que empieza a darse cuenta de que se le está pasando el arroz. A través de largos e intensos monólogos interiores en los que el protagonista se analiza de manera obsesiva y maníaca, el joven Cera logra captar a la perfección el sentimiento de depresión y sordidez que caracteriza a los mejores personajes de Foster Wallace, haciéndole sufrir esas pequeñas humillaciones rutinarias a las que nos enfrentamos día tras día. Un retrato hilarante de un ser humano profundamente patético.
«Pero ahora pasemos directamente al Tema: el hecho de que uno de los mejores relatos del número sea Piña de Michael Cera. Sí, el jodido Michael Cera. Le conoces. Ése mismo. ¿Por qué es todo tan injusto? Que alguien sea Michael Cera y que sea además un gran escritor de ficción... Este mundo, amigos, es injustamente cruel. Me cabrearía mucho con el Sr. Cera si no tuviese la certeza de que va a seguir escribiendo y publicando más historias como ésta.» DAVE EGGERS

VINYETES - NOVETAT: JOYCE FARMER - Un adiós especial
La angelina Joyce Forme és de tot menys angelical. Es tracta d'una autora tan interessant com francament xunga, que ha col·laborat a coses com per exemple Tits & Clits Comix, juntament amb Lyn Chevely. Ara ens arriba el seu primer treball com a guionista de novel·les gràfiques en solitari, Un adiós especial, que va trigar tretze anys en escriure. Normal, tenint en compte el tema que tracta: una mena d'obertura del calaix dels records, per parlar de la mort dels seus pares... Edita Astiberri, i teniu tota la informació aquí.
Un adiós especial es la crónica de los cuatro últimos años de las vidas de Lars y Rachel, un pareja de ancianos que pasan el tiempo que les queda en su pequeña casa del sur de Los Ángeles. Una historia que aborda los retos, humillaciones, terrores, frustraciones y derrotas de la vejez y la muerte, pero también honra el valor, el humor, el amor y la resistencia de esta pareja y de su familia.
Realizado durante una década por Joyce Farmer, una de las pioneras del cómic underground de los Estados Unidos, Un adiós especial cuenta el final de las vidas del padre de la autora y de su madrastra tanto en sus detalles más conmovedores como en los más patéticos y dolorosos.
De la misma manera que sus cómics contribuyeron a cambiar los puntos de vista sobre el sexismo en los años 70, Farmer espera que Un adiós especial ayude a ver de forma diferente a la gente mayor y el proceso de envejecer hoy en día.
“Uno de los mejores cómics que he leído en mi vida, junto con Maus... De hecho, me conmovió hasta hacerme saltar las lágrimas”. ROBERT CRUMB

VINYETES - PLANS: JAPAN CULT CINEMA IV MANGA-EIGA: DEL MANGA AL CINEMA
Us proposem un pla que, de fet, porta en marxa des del 15 d'octubre. La Casa Àsia, a les seves instal·lacions de l'avinguda Diagonal, 373, organitza cada dissabte a les 19:30 sessions de cinema, amb la projecció de pel·lícules que adapten mangas més o menys populars. Nosaltres us recomanem anar-hi aquest dissabte a veure A Gentle Breeze in the Village (de Nobuhiro Yamashita), i més endavant Ikigami: The Ultimate Limit (de Tomoyuki Takimoto), Nodame Cantabile: The Movie I (de Hideki Tadeuchi) i finalment, el plat fort com a cloenda: MW (dirigida per Hitoshi Iwamoto). +info

4a SETMANA DEL CÒMIC DE TARRAGONA
Tot i que aquesta tarda, algun dels que ens escoltaven ha dit d'ella que és el Far West català, Tarragona no és tan llunyana. De fet, val la pena apropar-s'hi entre el 18 i el 27 de novembre, que és la setmana del còmic de la ciutat. A la plaça del Pallol s'organitza una bona trobada vinyetera, que aquest any comptarà amb originals de Manara, Quino, Ibañez i Moebius exposats, i amb presència de personalitats del mundillo (com ara Horacio Altuna o Kap) per fer conferències. +info

CATODICISME: MISFITS
La sèrie anglesa que vindria a ser la resposta molona a Herois torna amb una tercera temporada que segueix l'esperit de les anteriors demostrant que, si hi han ganes de fer les coses bé, un altre món és possible. Creada per Howard Overman i emesa al E4 (d'on surten coses com Skins o The Inbetweeners), la sèrie va sobre uns joves que tenen poders... amb la particularitat de que aquests joves són uns delinqüents inadaptats. Ho teniu tot sobre la sèrie, aquí.

HELL ON WHEELS
Esperàvem la nova sèrie de la cadena AMC (que emet Mad Men o The Walking Dead, per posar dos exemples que segurament no conegui ningú...), i ara que ha arribat, de moment no ens deceb. És tracta d'un western que podríem prendren's com una estranya suma entre Deadwood (HBO) i The Walking Dead, creat pels mateixos Joe i Tony Gayton que fa poc van escriure el guió de Sed de venganza (un altre western camuflat de peli d'acció), i que parla sobre la creació de les vies de la Union Pacific... De moment pinta bé. Encara ha d'assentar-se la polseguera i de concretar una mica les seves trames, però promet bones (i fortes) emocions. (Entra aquí per veure la fitxa de la sèrie).

PORTLANDIA
La minisecció on el Xavi ha de recomenar una sèrie en menys d'un minut (que encara busca títol) ens presenta avui aquesta succesió de bestieses amb Fred Armisen i Carrie Brownstein, que va emetre la seva primera temporada fa poquet a la cadena IFC, i que per al gener de l'any vinent ja prepara la segona. Sis episodis d'humor sumament desconcertant, però sumamment divertit. +info

MÚSICA - FESTA: Aniversari de RazzMatazz
El no parar en que us ficareu aquesta setmana no pot deixar escapar l'onzè aniversari de la popular sala de Barcelona, que per a celebrar-ho organiza durant pràcticament dos mesos una sèrie de concerts molt interessants. De moment en destaquem un, que tindrà lloc el 22 de novembre a la sala 1, i que costarà només 25 €: es tracta dels The Rapture, mític grup que ha sonat mil vegades a Razz gràcies a temes com Echoes, sortit d'aquella "escola" post punk d'on també van sortir els LCD SoundSystem, o els !!!. Presenten nou disc, In the Grace of Your Love, i vénen a Barcelona a presentar-ho. Promet emocions fortes. (Entrades i més)

MÚSICA - CONCERT: SENIOR I EL COR BRUTAL
Aquest mateix divendres 18 de novembre, és a dir en unes hores, aquest grup valencià òbviament deutor de Bob Dylan i Tom Waits entre d'altres, toca a la sala Heliogàbal de Barcelona per presentar el seu darrer àlbum, al que han anomenat simplement Gran ¿Atac de modèstia? Sigui com sigui, rock de taverna i folk mediterrani agafats de la mà, que es poden gaudir per només 6 € (preu de l'entrada, segons la web oficial del local).

PLAYLIST: LA MÚSICA DE EL CONDENSADOR DE FLUZO 1×09

SHIGERU UMEBAYASHI – 2046 Main Theme
ANTON KARAS – The Third Man
BIKINI KILL– Rebel Girl
ANGELO BADALAMENTI – Alvin's Theme
THE RAPTURE – How Deep is Your Love
THE RAPTURE – House of Jealous Lovers
THE RAPTURE – Echoes
DIZZEE RASCAL & CALVIN HARRIS – Dance Wiv Me
JUNIOR BOYS – Itchy Fingers
PINK FLOYD – The Wall
OKKERIL RIVER – Happy Hearts
STEVE MARTIN – Calico Train
HANK WILLIAMS – I'll Never Get Out of This World Alive
SLEATER KINNEY – The Fox
  Arrested Development Intro
MOLDY PEACHES, ELLEN PAGE & MICHAEL CERA– Anyone Else But You
AKRON/FAMILY – Before and Again
PIZZICATO 5Twiggy Twiggy TwiggyALPHAVILLE Big in JapanSENIOR I EL COR BRUTAL – La sort adormidaSENIOR I EL COR BRUTALQuasi m'oblide de tu

6 comentarios:

  1. Bé, estic acabant la primera de "Misfists" i m'ENCANTA, és genial, ni comparació amb "Heroes", infinítament millor... Molt british, molt heavy, molt diver i mooooolt ben filmada, m'encanta la fotografia, la llum... transporta a London en un instant. I els actors i actrius perfectes. Crec que en una setmaneta em posaré al dia... un 9, per mi. Thkx al cubo per la recomanació. Ui, i surt Lady Stark de Nathan's Mom, jijji... per cert, adoro la seva dicció.

    I he vist tbé els dos primers de "Portlandia" que, tot i que és molt diver, m'irriten TANT aquell parell que he de buscar el moment per veure-la, perquè em fan més ràbia que riure (que ja me'n fan molt).

    I thanks again pel Depìct, És superútil. Congrats x all.

    ResponderEliminar
  2. Caray, gràcies Syd! És un currele, això dels Depict, o sea que tota alabança és més que benvinguda :)

    Misfits mola, tot i què no he vist pràcticament res (Capi)... Portlandia estic com tu: la vaig començar i va ser "ok, però per a quan tingui el moment adequat". I encara no.... Però mola. Segur.

    Per cert, ja segueixes Community?? ;)

    ResponderEliminar
  3. Que no, que els hi tinc mania, que encara m'heu de convèncer molt més, que esborraia a la meitat dels personatges... NO Community.

    "Misfits" és brutal. Encara no he començat la segona perquè vull veure'ls de semitacada (dues sessions com a molt). Més veig, més m'agrada.

    I la que està molt i molt bé és "Homeland", Y Damian Lewis lo borda (per cert, és un dels numerones de la rebs i ara entenc perquè, segur que l'estarà veient ;)). És un londinenc de pura cepa i et creus el seu marine ianki (inclús l'accent, molt bé) a tope. I té un careto molt especial i és el rei d'expressar emocions sense moure pràcticament ni un múscul. Un tio curiós. A més, als dos 1ers episodis pensava que la parella de protas no tindria química i què va, són profundament elèctrics, m'agrada mot com està dibuixada la hª entre ells dos. I la trama tbé molt bé, 24 però en sobri -els colors són preciosos i aporten significat) i sense anar espitats. M'agrada molt més del que em pensava en començar. És la que mes ilu em fa de les noves.

    Ah no, em deixo "Hell on Wheels" que tbé m'agrada moooolt. Però no la vull veure weekly, els aniré acumulant, si aguanto, que ja hem arribat al començament de la love story (és que ell m'encanta, em recorda al Teniente Blueberry físicament)... XDD

    Lonely Island Sid (NO Community)

    ResponderEliminar
  4. Ai, i sí nens, segur que el depict és un currele però és superútil... i un plaer llegir-vos també, as ever.
    En tot cas, thkx xl currasso

    ResponderEliminar
  5. (Xavi here)
    Boo yoo a "Community". No sabes loquetepierdes... CULTO total. A part és que tenir mania als personatges és part de la gràcia, dona...

    Però bueno, ho compenses amb les altres coses. "Homeland" és molt gran. A mi em va costar uns quants capítols decidir si la Danes em molava o em feia grima. Des del minut 1 està brutal, però físicament em feia com una mena de repeluco... Al final no, al final em sembla lo más de lo más. El Lewis està estupendu com sempre, sí. Com a "Band of Brothers". Però segueix sent Bruce Willis + Pablo Motos, tu...
    Quant a la trama, sí, és una mena de "24" sèria. Però a mi em recorda més a la molt gran "Rubicon". Pena de cancel·lació, perdéu...
    Gran lo de "Hell on Wheels" i la semblança amb el Blueberry XD. Però és que no només la caracterització: el careto (salvant el tema Belmondo de la criatura Moebiusiana) s'assembla bastant BASTANT.
    Ah, i de "Portlandia"... és friki, és estranya... però podria ser una mena de continuació moral del "Ben Stiller Show" (MITO) amb la punteria fixa en els progres yankis noventeros. Mola fotre-se'n dels reaccionaris, però encara mola més fer-ho dels progres...
    (i no sé si hi has arribat, però el moment "Cacao" forma part del meu top humorístic dels darrers... vale, mesos)

    Thkx pel thkx

    Quissos

    P.S: algún suggeriment per la secció de recomanacions? ei, que et pot tocar un blurrai...

    ResponderEliminar
  6. Community: vale, si jo sempre us escolto, ja sé q +10per valtros: someday, sometime, somelife... la veuré.

    Homeland: Igualet amb ella, al principi em molava el personatge, l'actriu... però hi havia alguna cosa física que no em dexava entrar (fixa't que és un poquet el mateix que passa amb ell, per altres motius (físics), però el mateix). Estan molt ben triats. Ara ja estic absolutament enamorada d'ella i a més és que junts els trobo supersexis, tota aquella cosa retinguda que només surt per dues parelles d'ulls estranys (sip, tots dos tenen weird eyes). Caretos curiosos. Són com plans d'entrada i després superprofunds, et perds en tot el que amaguen... Total, que estic encantada. No només amb ell dos, amb tots (the whole team).

    I no conec "Rubicón". More homework.

    Hell on Wheels: "Però és que no només la caracterització: el careto (salvant el tema Belmondo de la criatura Moebiusiana) s’assembla bastant BASTANT."
    bastant BASTANT MOLT I MOLT. No només la caracterització, per això ho deia, físicament!! (molt bé lo del puntet Belmondo, per cert, és just això, si li treus..... es cagat al Blueberry!!) M'ha passat en els 3 capts.: moltes imatges em recorden al Blueberry, el tinc tota la estona al cap. Jo crec que fins i tot ho han buscat a propòsit en qualque enquadre (com es digui ;)) En tot cas, el que ha traçat al personatge s'ha llegit el Charlier/Moebius. El personatge de la blondy vidow crec que tbé m'encantarà. SPOILER SUPER SPOILER Lo de l'autocostura li va donar punts al meu warrior system XDD).FI DEL SUPERSPOILER. Ens donarà alegries. I el dolent està que se sale (grande Colm Meaney) i el Common -el negrata llamado a ser DudeEntreDudes- tbé m'agrada molt. O sigui que per ara un gloriós 8,5 (pel 9 només li falta que surtin més indis, que m'encanten). A més, aquesta tbé és preciosa de fotografia, de color... està molt ben feta.

    ResponderEliminar